Investigadors de la Universitat de Barcelona i Agrotecnio utilitzen drons i intel·ligència artificial per seleccionar varietats de blat dur més resistents al canvi climàtic
Un estudi publicat a Plant Phenomics analitza 64 varietats cultivades en dos entorns mediterranis per identificar els genotips que combinen alta producció amb collites constants en condicions ambientals variables
Parcel·les experimentals de blat dur monitoritzades amb drons durant l'estudi
Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i del centre de recerca Agrotecnio, amb seu a Lleida, ha publicat un estudi en què proposa una nova estratègia per seleccionar varietats de blat dur capaces de mantenir la producció en un context de canvi climàtic. La recerca, publicada a la revista científica Plant Phenomics, combina sensors, drons equipats amb càmeres RGB, multiespectrals i tèrmiques, i models d'intel·ligència artificial per predir tant el rendiment com l'estabilitat productiva de les plantes.
L'estudi fenotipatge multisensorial del rendiment i la seva estabilitat per a la selecció de genotips de blat dur, ha estat liderat pels investigadors Jara Jauregui-Besó, Nieves Aparicio, Sara Álvarez, María Teresa Nieto-Taladriz, José Luis Araus i Shawn Carlisle Kefauver, i parteix d'una premissa: no n'hi ha prou amb mesurar quant produeix una varietat, sinó que cal saber si és capaç de mantenir collites consistents quan les condicions climàtiques canvien. Per demostrar-ho, l'equip ha analitzat 64 varietats de blat dur cultivades en dos entorns mediterranis de l'Estat, en regadiu i en secà, amb diferències en temperatura i disponibilitat d'aigua.
En aquest sentit, la tecnologia de drons ha permès monitoritzar el desenvolupament dels cultius al llarg de tot el cicle de creixement de la planta, des de la germinació fins a la maduració, sense necessitat de segar-los. Això ha reduït costos i temps en la recollida de dades. Amb tota la informació obtinguda, els investigadors han entrenat models d'intel·ligència artificial que han demostrat ser capaços de predir amb precisió tant el rendiment com l'estabilitat de les varietats estudiades.
Un dels resultats més destacats de l'estudi és que les varietats amb millors resultats no són les que mantenen les fulles verdes durant més temps al final de la temporada. Al contrari, les que combinen un vigor inicial alt i una maduració lleugerament anticipada han resultat ser les més productives i constants. Les línies descartades, en canvi, presentaven un vigor inicial baix i mantenien el fullatge verd durant més temps, sense que això es traduís en millors collites.
L'estudi conclou que aquest patró de creixement, establiment vigorós i maduració anticipada, és clau per aconseguir collites més constants en condicions ambientals variables i per fer front a la sequera i les temperatures elevades. Segons els autors, la combinació de fenotipatge multisensorial i intel·ligència artificial pot esdevenir una eina de referència per als programes de millora genètica orientats a desenvolupar varietats de blat millor adaptades als reptes climàtics actuals.
Font: Agrotecnio