La UE obre la porta a ampliar l’ús de fertilitzants RENURE més enllà del límit de 170 kg N/ha i any

La Comissió Europea ha adoptat el 9 de febrer de 2026 una modificació de la Directiva 91/676/CEE, coneguda com a Directiva de Nitrats, que introdueix un canvi rellevant per al sector agrari. La nova normativa permetrà, sota determinades condicions, ampliar l’ús de fertilitzants RENURE (Recovered Nitrogen from Manure), és a dir, nitrogen recuperat de dejeccions ramaderes mitjançant processos de tractament.

Fins ara, la Directiva de Nitrats fixa un límit general de 170 kg de nitrogen per hectàrea i any (kg N/ha i any) procedent de dejeccions ramaderes en zones vulnerables. Amb la modificació aprovada, els Estats membres podran autoritzar un límit addicional de fins a 80 kg N/ha i any provinents de productes RENURE, sempre que es compleixin requisits tècnics i ambientals estrictes.

Què són exactament els fertilitzants RENURE?

Els RENURE són materials fertilitzants obtinguts a partir del tractament de dejeccions ramaderes, com ara purins o digestats de plantes de biogàs. Mitjançant tecnologies de separació i concentració, el nitrogen orgànic es transforma parcialment en formes minerals, principalment amoniacals, amb un comportament agronòmic similar al dels fertilitzants minerals convencionals.

Això significa que el nitrogen és més ràpidament disponible per als cultius i permet una fertilització molt ajustada a les necessitats reals dels cultius. En la pràctica, poden substituir parcialment els adobs minerals convencionals.

Objectiu: autonomia i economia circular

Segons la Comissió Europea, aquesta mesura contribueix a reduir la dependència dels fertilitzants minerals importats, reforçar l’autonomia estratègica del sector agrari i contenir costos per als agricultors, especialment en un context de volatilitat dels mercats energètics.

Al mateix temps, la iniciativa s’alinea amb els principis de l’economia circular, ja que promou l’aprofitament dels nutrients generats a les pròpies explotacions ramaderes i agrícoles, tancant el cicle del nitrogen dins del sistema productiu.

La proposta ja havia rebut el vistiplau del Comitè de Nitrats el setembre de 2025 i no va rebre objeccions ni del Parlament Europeu ni del Consell en el procediment de control posterior. 

Condicions estrictes i garanties ambientals

La flexibilització del límit no serà automàtica ni generalitzada. Cada Estat membre haurà de decidir si aplica aquesta possibilitat i haurà de transposar la modificació a la seva normativa interna.

Els Estats membre que decideixin autoritzar els RENURE hauran de vetllar perquè els efectius ramaders i la producció total de dejeccions, a nivell estatal, no augmentin com a conseqüència de l’aplicació d’aquesta mesura, en els casos en què el contingut de nitrogen del total de dejeccions produïdes en l’Estat membre, dividit per la seva superfície agrària útil (SAU), superi el 75% de límit de 170 kg N/ha. Per tant, això afectaria els Estats en què aquesta ràtio superi 127,5 kg N/ha, i això no és pas el cas de l’Estat espanyol.

D’altra banda, en cas que s’opti per autoritzar els RENURE, s’hauran de complir diverses condicions:

• Garantir que, a nivell de la Comunitat Autònoma (CA), la mesura no comporti un augment dels efectius ramaders ni de la producció total de dejeccions, en el cas que el contingut de nitrogen del total de dejeccions produïdes en la CA, dividit per la seva superfície agrària útil (SAU), superi la ràtio de 127,5 kg N/ha, i això no és pas el cas de Catalunya.

• Aplicar el principi de fertilització equilibrada, ajustant les dosis a les necessitats dels cultius.

• Adoptar mesures específiques per reduir emissions d’amoníac i protegir les masses d’aigua, incloses les zones Natura 2000 i els punts de captació d’aigua potable.

• Informar a la Comissió Europea sobre l’aplicació de la mesura i els seus resultats.

Cal recordar que l’objectiu principal de la Directiva de Nitrats és prevenir la contaminació de les aigües subterrànies i superficials per nitrats d’origen agrari. Per això, l’ús de RENURE haurà d’anar acompanyat de controls, traçabilitat i bones pràctiques que evitin riscos de lixiviació o escolament.

Quan entrarà en vigor?

La modificació entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Tanmateix, només serà aplicable als Estats membres que decideixin autoritzar expressament l’ús de RENURE en el seu ordenament jurídic. Per tant, caldrà primerament que a nivell estatal es modifiqui el Reial decret 47/2022, sobre protecció de les aigües contra la contaminació difusa produïda pels nitrats procedents de fonts agràries. Posteriorment, cal que les comunitats autònomes que decideixin habilitar aquesta mesura modifiquin la normativa adient, que a Catalunya és el Decret 153/2019, el qual conté el programa d’actuació en zones vulnerables per nitrats.

Per al sector agrari català, serà clau seguir de prop com s’incorpora aquesta novetat a la normativa estatal i autonòmica i quins requisits tècnics s’estableixen per a la seva aplicació.

En conjunt, la regulació dels fertilitzants RENURE suposa un pas cap a una gestió més eficient del nitrogen, combinant competitivitat agrària, innovació tecnològica i protecció ambiental. La possible implantació d’aquesta opció a Catalunya estaria totalment alineada amb l’Estratègia catalana del digestat i Pla d'acció 2024-2030, aprovada per l’Acord GOV/77/2025.

Font: DARPA