Més d’un segle aportant la previsió diària del temps als ciutadans de Catalunya

Obtenir la informació meteorològica i de qualitat és un factor necessari per poder desenvolupar el nostre dia a dia com a ciutadans. La societat necessita informació meteorològica per a la protecció de les persones i béns davant d’episodis de temps violent, la salvaguarda del medi ambient i la millora del benestar econòmic i social de tots els seus sectors i membres.  Per això, aconseguir les dades climatològiques i transmetre-les és una funció que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s’encarrega de portar a terme des de l’any 1921 al territori català. Aquesta entitat centenària va ser aprovada pel Consell Permanent de la Mancomunitat, qui va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

En els seus inicis, la seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial a Barcelona. Des d’allà, es recollia i tractava la informació subministrada pels observadors voluntaris i també la que es rebia per part de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals. Actualment, l’entitat disposa de 190 estacions meteorològiques automàtiques i 130 manuals, entre altres equipaments com: 4 radars, 14 detectors de llamps, un equip automàtic de radiosondatge, monitoratge i projeccions del canvi climàtic. Així doncs, ara el Servei aconsegueix una informació molt més acurada, però és ja des de l’any 1922 que elabora una previsió diària del temps i el 1927 la comença a retransmetre a través de Ràdio Barcelona.

"L'entitat centenària disposa actualment de 190 estacions meteorològiques automàtiques i 130 de manuals, 14 detectors de llamps, 4 radars, equip automàtic de radiosondatge, monitoratge i projeccions del canvi climàtic".

Des de la seva creació, la vocació del SMC és ser un servei públic, proper i accessible, que arribi a assolir totes les competències pròpies d’un servei meteorològic nacional. Eduard Fontserè va ser el primer director de l’entitat i va assistir a diverses Conferències Internacionals de directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.

Així, durant els seus primers 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls a la meteorologia de Catalunya i arran d’alguns treballs de gran valor científic, va aconseguir prestigi internacional. Una categoria que avui dia procura mantenir. “Els nostres valors principals són la qualitat, l’eficiència, el rigor, la transparència i l’arrelament al país i hem de ser capaços que aquests valors impregnin totes les nostres actuacions”, afirma la directora actual del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca.

En aquest sentit, destaca la seva participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1923-33) amb la creació dels observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny) o el disseny del pluviògraf Jardí.

Pluviògraf jardí instal·lat actualment a l’Observatori Fabra

Observatori del Turó de l’Home

L’any 1939 el SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats. Més tard, amb l’Estatut d’autonomia del 1979, es va atribuir a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre l’SMC. Així, el 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l'aleshores Departament de Medi Ambient. Tots els arxius de l’antic servei van ser retornats a la Generalitat l’any 1983, que des de l’any 2003 es conserven i estan a disposició del públic a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

A la foto de l’esquerra apareixen els delegats del Congrès Internacional de Meteorologie a París el 1900 i a la foto de la dreta és el resum mensual d’observacions meteorològiques en una de les estacions

De la mà de la creació del Servei, va néixer la Llei de Meteorologia el 2001, per la qual es crea el Servei Meteorològic de Catalunya com una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i depenent del Departament de Medi Ambient. Així es volia regular i establir els instruments necessaris per garantir una informació meteorològica de qualitat. Per donar resposta a aquesta necessitat, amb aquesta llei es crea la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec) com a instrument per al mesurament de variables meteorològiques i per a la detecció de fenòmens meteorològics i és el SMC qui en porta la gestió i manteniment. El 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, la llei estableix que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi.

D’aquests inicis a l’actualitat han passat anys i molts canvis, la comunicació meteorològica ha evolucionat i el seu consum es troba en el nostre dia a dia. “Som un país amb una llarga tradició de consumir molta informació meteorològica; televisions, ràdios, diaris i molt a les xarxes socials, això és magnífic i tots ens complementem, però a la vegada també és bo tenir un punt de referència de la informació oficial d’un organisme públic, amb competències reconegudes per llei, una àmplia infraestructura territorial i l’ajuda incondicional de 200 persones col·laboradores al territori. En altres paraules, el Servei Meteorològic de Catalunya ha de ser el punt de referència oficial de tots els ciutadans per a la informació meteorològica i climàtica”, apunta Sarroca.

"Som un país amb una llarga tradició de consumir molta informació meteorològica [...]. El Servei Meteorològic de Catalunya ha de ser el punt de referència oficial de tots els ciutadans".

De la mà de Protecció Civil

L’any 2001 amb la nova llei s’estableixen les funcions de l’entitat i es decideix que serà la responsable d’assessorar l’Administració de la Generalitat perquè pugui fer una adequada planificació del territori, una bona gestió de l’aigua i una bona prevenció de situacions dels fenòmens meteorològics, especialment importants en un context de canvi climàtic i emergència climàtica. En aquesta línia, l’entitat treballa en coordinació amb Protecció Civil que serà qui activarà o no els corresponents plans d’emergència en cas de previsió de situacions meteorològiques de perill.

"El SMC treballa en coordinació amb Protecció Civil que serà qui activarà o no els corresponents plans d'emergència en cas de previsió de situacions meteorològiques de perill".

En els darrers anys a Catalunya, com a la resta del món, han augmentat els fenòmens extrems, com les sequeres, tempestes, les pluges torrencials o les onades de calor a causa del canvi climàtic. En aquest sentit, la constatació de l’augment de fenòmens meteorològics cada cop més intensos és un repte en el marc de la predicció. Tot i això, el SMC s’ha adaptat per poder donar una informació de qualitat i amb temps suficient a la ciutadania amb la creació del sistema d’avisos de Situació Meteorològica de Perill. “És l’eina destinada a la previsió d’aquests episodis extrems, i cal que es vagi adaptant a les conseqüències de la crisi climàtica. L’evolució dels llindars dels avisos és un fet clau en aquesta evolució, ja que s’han d’ajustar a la realitat i han de servir a Protecció Civil per tal que es puguin prendre mesures. Així, els darrers canvis han estat la incorporació d’un nou llindar d’avís per calor nocturna, per donar resposta a les cada cop més freqüents nits tropicals i tòrrides a Catalunya, o l’estudi que s’està duent a terme per actualitzar els llindars d’intensitat i acumulació de pluja, que estaran operatius de cara al 2025. A banda, la constant millora dels models numèrics que es fa al Servei fa que cada cop es pugui precisar més la localització i temporalitat d’aquests fenòmens extrems”, explica Santi Segalà, cap de l’Àrea de Predicció.

Exemple d’avís de perill de situació meteorològica

Els fenòmens naturals que esmentem són, a hores d’ara, impossibles d’evitar. Tot i que no se’ls hagi de veure com una fatalitat, sí que cal actuar de forma preventiva i proactiva, ampliant el coneixement i establint mesures. Aquesta és la feina que des del SMC es procura fer al servei de la ciutadania. Així, pel que fa a la gestió dels desastres naturals, és aquest organisme qui assessora, en matèria de predicció i vigilància, a Protecció Civil (a través del CECAT, Centre d’Emergències de Catalunya) mitjançant els Avisos de Situació Meteorològica de Perill, que utilitza el codi de colors internacional per avaluar el perill (verd, groc, taronja o vermell). “Aquesta atribució, que ja fa més de 20 anys que es duu a terme, posa el Servei Meteorològic de Catalunya en el primer esglaó del sistema d’emergències meteorològiques, ja que és qui té la responsabilitat primera de fer i transmetre la millor predicció possible a Catalunya, així com fer-ne el seguiment, als organismes implicats, coordinats per Protecció Civil, per tal d’aplicar mesures en el territori amb l’objectiu de salvar vides i béns materials en una possible emergència meteorològica”, destaca Segalà.

"El SMC té la responsabilitat primera de fer i transmetre la millor predicció possible a Catalunya [...] per tal d'aplicar mesures en el territori amb l'objectiu de salvar vides i béns materials en una possible emergència meteorològica".

Per poder dur a terme aquesta funció, els equipaments meteorològics dels quals disposa el Servei són un factor essencial. En aquest sentit, a banda de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) o els observadors meteorològics, el Servei també disposa del radar meteorològic; l’advecció radar (es genera la predicció a una hora a partir de les dades radar); el producte pluja o neu, el detector de tempestes i llamps, el radiosondatge o el satèl·lit Meteosat (una òrbita geoestacionària que ens observa a 36.000 quilòmetres). Aquest últim va ser posat en òrbita el 28 d’agost de 2002 des de Kourou i després d’un període de proves, ha passat a ser operatiu, rebent el nom de Meteosat-8 i substituint al fins llavors satèl·lit nominal M-7 que va ser operatiu fins a finals de 2005. El M-7 era una rèplica del primer Meteosat, sent un satèl·lit amb tecnologia de la dècada dels 70, quan es va llançar el primer.

Observador meteorològic

Per la seva banda, el radiosondatge de Barcelona es realitza des de 1998 i fins al 2012 es feia de forma manual. A partir del 2013, el llançament es va automatitzar i se n’ocupa el “robotsonda”, un equipament ubicat a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona que és capaç de fer el llançament del globus sonda inflat de manera automàtica, disposant d’una autonomia de fins a 6 dies. Les dades s’utilitzen per a caracteritzar l’atmosfera en una zona determinada a diversos nivells i fer-ne una anàlisi per fer una predicció del temps més acurada, com la possible formació de tempestes o fenòmens extrems.

Renovació dels equipaments

Així doncs, tant el radiosondatge com altres equipaments s’han adaptat als nous temps i necessitats.  La tecnologia no ha parat d’avançar i, de la seva mà, també ho han fet les previsions meteorològiques. Així ho destaca el cap de l’Àrea de Predicció: “la ràpida evolució de la tecnologia i la seva aplicació en la predicció i vigilància meteorològiques és un fet clau en la millora constant d’aquestes disciplines. El Servei Meteorològic aplica aquests avenços tecnològics des de diferents punts de vista, ja que l’objectiu és disposar de les millors eines per esdevenir una institució puntera i oferir els millors productes possibles a la ciutadania”. I afegeix: “els canvis més importants que s’estan duent a terme en l’actualitat són la renovació de la xarxa de radars meteorològics, de la xarxa de descàrregues elèctriques, l’adaptació al nou satèl·lit Meteosat de 3era generació o la implementació de la intel·ligència artificial en els models numèrics de predicció, on s’estan incorporant tècniques de machine learning”.

"Els canvis més importants que s'estan duent a terme son la renovació de la xarxa de radars o la implementació de la intel·ligència artificial".

La cap de la Unitat de Serveis a l’Usuari i al Client, Jéssica Amaro, també destaca la renovació tecnològica de la Xarxa de Radars Meteorològics (XRAD): “entre altres avantatges, permetrà obtenir una millor estimació de la precipitació a tot Catalunya i no només per als punts on es disposa d’estacions meteorològiques. I de l’altra, s’està revisant el càlcul evapotranspiració, amb l’objectiu d’adaptar-lo millor a tot el territori i per a poder oferir una bona predicció d’aquesta variable (servei que actualment no està disponible). Ambdós projectes els considerem crítics per a una millor gestió de l’aigua i ja es troben en marxa”.

Per altra banda, el Servei Meteorològic també s’encarrega d’analitzar l’evolució del clima, tasca que davant la canviant situació meteorològica és de vital importància. Així doncs, s’analitza l’estat de la sequera pluviomètrica a través de l’índex de Precipitació Estàndard (IPE) i la seva evolució recent; la tendència de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (actualitzada cada setmana); l’evolució de la temperatura i de la precipitació a Catalunya i a diverses sèries climàtiques des de 1950 i també als observatoris Fabra i de l’Ebre; la insolació i pressió atmosfèrica i la tendència de diversos índexs climàtics calculats.

Aquests informes, dades i estadístiques tenen molt d’impacte en un sector com el de l’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació. “Des dels seus inicis, l’SMC manté una estreta relació amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. D’aquesta col·laboració destaquem, per exemple, la difusió de les dades meteorològiques a través del portal del RuralCat, el càlcul de la ETO, la incorporació d’informació meteorològica per al càlcul dels models de plagues i malalties, el suport en l’elaboració del mapa de perill d’incendis forestals, el suport en la delimitació de zones agrícoles afectades per calamarsa i/o pedra, així com la participació en diversos projectes amb l’IRTA,  les ADV i d’altres agents del sector”, apunta Amaro.

Satèl·lit Meteosat de Segona Generació

Un servei amb funció educativa

En aquesta línia, el SMC és també un agent de difusió educativa, donat que a través de la seva tasca, el coneixement de la meteorologia i els efectes del canvi climàtic arriben cada cop a més gent, aconseguint una conscienciació pública d’aquests factors cada cop més latent.

Mitjançant l’aplicació mòbil o les dades obertes a través del portal de la Generalitat que s’actualitzen cada 30 minuts, la població té accés directe al clima en temps real. Aquestes dades, eines i les evidències que se n’han derivat de l’evolució del temps, han aconseguit generar més consciència i credibilitat en la feina que desenvolupen els meteoròlegs.

Imatges de l’aplicació mòbil Meteocat

“Fa uns anys era més difícil de conscienciar, ja que era un tema a futur, una alerta que ens feia la ciència, que tot i que ho feia amb absoluta contundència en el nostre dia a dia ens costava més de veure. Ara, malauradament, és evident i ho vivim i ho percebem contínuament. En el cas del món rural, a més, ho percep i pateix amb molta contundència, ja que podem dir que estan a primera línia. Els científics ens continuen aportant coneixement i el necessitem, però a l'hora de conscienciar no hi ha millor eina que observar la realitat i els efectes que ens està creant per entendre la necessitat de prendre mesures efectives”, apunta el cap de Comunicació, Iñaki Gili.

"Ara, malauradament, el canvi climàtic és evident i ho vivim i ho percebem contínuament. En el cas del món rural, a més, ho percep i pateix amb molta contundència, ja que podem dir que estan a primera línia".

Que la informació arribi a calar a la població és una tasca per la qual treballa l’SMC dia a dia. L’organisme defensa que vol ser accessible i proper a la ciutadania, de manera que aquesta el senti com el seu servei meteorològic de referència, oferint la millor informació possible. “La nostra estratègia és clara i és multicanal, que es pugui accedir a la nostra informació meteorològica de totes les maneres possibles. Web, web mòbil, App, xarxes socials com X, Instagram, facebook o Youtube. Habitualment la informació meteorològica es consumeix de forma tranquil·la, hi ha molts mitjans de comunicació, no només nosaltres per fer-ho, però quan tenim situacions meteorològiques de perill tot canvia. La informació meteorològica passa a ser una necessitat, determinades situacions generen riscos per a les persones i els béns materials i és quan poder accedir a la nostra informació de diferents maneres té tot el valor. Són moments en què intentem explicar la situació de forma clara, entenedora i accessible per a tothom, i si hi ha riscos fer-ho de la mà de Protecció Civil”, recalca Gili.

El transcurs de l’entitat des dels seus inicis ha estat constant. Des de la seva aprovació el 1921 pel Consell Permanent de la Mancomunitat fins a la creació el 2001 com una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya fins a dia d’avui. L’SMC vol ser l’únic organisme públic oficial a Catalunya en matèria de meteorologia i climatologia. Així ho recalca la directora del Servei, Sarai Sarroca: “Volem oferir la millor informació meteorològica possible als ciutadans per facilitar-los l’organització de la seva activitat, a Protecció Civil per protegir persones i béns quan es preveuen fenòmens extrems, i a l’Administració per tal que pugui dur a terme una planificació territorial òptima tenint en compte els escenaris del Canvi Climàtic. Per això apostem per una política de dades obertes, per tenir un web i una APP punters i estem renovant Xarxa de Radars meteorològics (XRAD). A més volem promoure el coneixement científic i estendre el coneixement de la meteorologia i de la climatologia entre la societat catalana”.

​​​​​​​Imatge corporativa actual de l’organisme