“És imprescindible un canvi de paradigma on el pescador es vegi com a part integral de la gestió, com una part de la solució i no del problema”
MIGUEL BERNAL “És imprescindible un canvi de paradigma on el pescador es vegi com a part integral de la gestió, com una part de la solució i no del problema”
Parlem amb Miguel Bernal, secretari executiu de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (FAO), sobre el relleu generacional del sector pesquer i la gestió eficaç dels recursos
Miguel Angel Bernal Ilari és secretari executiu de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM) de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Científic de reconegut prestigi, iniciat a l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), ha col·laborat en notòries universitats, per continuar en diferents llocs a la FAO, concretament a la Comissió General de Pesca del Mediterrani, en què ocupa el càrrec de secretari executiu des de desembre de 2022. La CGPM és una organització creada en el marc de l’ONU (FAO) el 1949, està formada per la Unió Europea i un total de 22 països de la ribera del Mediterrani i el mar Negre, i compta també amb la cooperació de sis països més interessats en el treball de la Comissió. El seu objectiu és garantir la conservació i aprofitament sostenible dels recursos marins vius i també el desenvolupament sostenible de l’aqüicultura a la zona d’aplicació.
La Mediterrània és una mar extremadament diversa, on conflueixen múltiples activitats que anomenen de l’economia blava. Quins són els principals beneficis que la cogestió podria aportar a la pesca a la Mediterrània?
La pesca a la Mediterrània és un pilar de les nostres comunitats costaneres des de fa mil·lennis, amb un fort arrelament cultural i social i una gran presència en el dia a dia de les nostres societats. És impossible imaginar un Mediterrani sense pescadors i sense productes de la pesca als nostres menús, tant a casa com al sector gastronòmic. La gran demanda de peix requereix una gestió eficaç d’aquests recursos, que alhora necessita una forta involucració de tothom, pescadors, científics, Administració i consumidors. En aquest context, la cogestió és una eina que facilita aquesta connexió entre els elements de la cadena de valor, el flux i ús eficaç de la informació disponible i la involucració dels pescadors en l’ús dels recursos i la identificació i l’aplicació de mesures de gestió.
Les limitacions a la pesca poden ser un fre per a les persones que volen incorporar-se a treballar en aquest sector. Segons la seva opinió i des de la CGPM, quines accions s’haurien d’impulsar per fer més atractiva la pesca per a joves i afavorir el relleu generacional? Per exemple, la cogestió podria ajudar?
El sector pesquer mediterrani ha estat en les darreres dècades sotmès a diverses crisis i ajustaments per intentar adequar la productivitat dels recursos i la demanda de productes de la pesca. Aquest procés encara no ha acabat, ja que d’una banda sabem que una gran part dels recursos està explotada més enllà del que es considera sostenible, i d’altra banda els ajustaments necessaris fan que la pesca tingui uns marges de benefici reduïts i que el sector no aconsegueixi ser atractiu en molts casos per a inversions o noves generacions. El nostre objectiu des de la CGPM és assegurar la continuïtat d’aquest sector crucial, tant com a font d’ocupació com per a la seguretat alimentària, i per tant treballem amb governs, administracions i el sector per identificar necessitats per fer el sector més rendible i atractiu, i assegurar la renovació dels treballadors i la sostenibilitat a llarg termini dels recursos. És important un canvi en la percepció social d’aquest sector, i en aquest context la cogestió també juga un paper important, involucrant els pescadors com a garants d’aquesta sostenibilitat, fent-los participar de les decisions i la seva implementació i posant a la seva disposició tota la informació possible per gestionar la seva activitat. Els pescadors que participen més activament en processos de gestió participativa (com la cogestió) tendeixen a estar més ben organitzats, a mantenir una comunicació més oberta i fluida amb administracions pesqueres i, per tant, solen estar més ben capacitats per sol·licitar suport per al futur.
La CGPM està treballant amb els pescadors per enfortir les seves organitzacions i identificar les necessitats bàsiques per fer el sector més atractiu, com ara la millora de les prestacions socials, les assegurances de treball, la seguretat a bord, etc. En aquest context, la CGPM organitza de forma regular reunions amb el sector per identificar problemes i necessitats, així com millors pràctiques al sector, i organitza activitats de camp com per exemple per mantenir les instal·lacions de pesca artesanal o la implantació de sistemes de seguiment espacial amb vaixells de petita escala. Un altre aspecte que demanen els pescadors és com facilitar la formació de nous treballadors, incloent-hi les pràctiques a bord, per assegurar el relleu generacional.
“És impossible imaginar un Mediterrani sense pescadors i sense productes de la pesca als nostres menús, tant a casa com al sector gastronòmic”.
El sector pesquer està molt masculinitzat, quins mecanismes s’està impulsant des de la CGPM per a la inclusió de les dones al sector pesquer? Una implicació més gran de l adona podria contribuir a una millor gestió, en la pròpia cogestió?
Com a primer pas, des de fa un temps, la CGPM ha estat recopilant informació social i econòmica detallada que ha revelat com els programes nacionals estàndard de recopilació de dades poden no captar plenament el paper de les dones al sector. La CGPM ha estat treballant amb els països membres per abordar aquestes llacunes en la recopilació de dades, ja que millors dades sobre les dones que treballen al llarg de la cadena de valor del sector permet visibilitzar aquest problema de gènere, agreujat en les oportunitats de treball a bord, on la presència femenina és molt escassa. Aquest treball es tradueix en una consideració més gran de les necessitats de les pescadores per part dels responsables polítics i administradors i, per tant, és d’esperar, un sector més atractiu per a les dones. Les activitats proposades en aquest camp inclouen la discussió amb el propi sector per identificar les raons d’aquest biaix, i les activitats dirigides a la formació de personal femení, involucrar organitzacions de dones i fer el sector més atractiu, tant econòmicament com en l’àmbit de seguretat a la mar i de condicions laborals. De mica en mica es constata l’aparició de noves pescadores a les nostres costes, però encara que queda molt per fer.
La sostenibilitat és una paraula que s’inclou actualment a la majoria de les activitats, quines mesures s’haurien d’establir per a una òptima sostenibilitat a la pesca? La cogestió pot ajudar en aquest sentit?
El que és clar és que l’única solució per assegurar una sostenibilitat és una gestió eficaç de l’activitat, i cada cop tenim més exemples de pesqueries que gràcies a aquesta gestió eficaç són sostenibles, en alguns casos venint de condicions inicials molt dolentes, per exemple amb una sobreexplotació important. Espècies costaneres com la sardina, el llenguado o el turbot mantenen ara pesqueres sostenibles a diversos llocs de la Mediterrània, encara que en altres encara queda per millorar la gestió. Una gestió eficaç requereix un bon coneixement dels elements principals d’una pesquera, una identificació de mesures eficaces i aplicables, i una implementació efectiva i flexible d’aquestes mesures, així com un monitoratge continu dels resultats. Com esmentava abans, la cogestió és una de les eines per assegurar aquesta gestió eficaç, amb l’avantatge en alguns casos de facilitar també una millora en la rendibilitat i en la percepció de pescadors i Administració envers el consumidor.
“L’única solució per assegurar una sostenibilitat és una gestió eficaç de l’activitat, i cada cop tenim més exemples de pesqueries que gràcies a aquesta gestió eficaç, són sostenibles”
Es podria observar un futur més esperançat si el pescador canvia el concepte d’”imposar normes” a congestionar les mesures de gestió a aplicar a la pesca? Considereu que els estats membres estarien disposats a aquest canvi?
És imprescindible un canvi de paradigma on el pescador es vegi com a part integral de la gestió, com una part de la solució i no del problema, així com també és imprescindible que es vegi que una gestió eficaç necessita regles clares i alhora dinàmiques. Fa temps que sabem que els recursos no són inacabables i sense aquesta gestió eficaç és impossible assegurar-ne una sostenibilitat. El canvi de mentalitat en pescadors i gestors és al meu entendre clar, i és important que això es traslladi en un canvi de percepció del sector, que generi un bucle positiu que ens faciliti avançar més eficaçment. Les dades són clares, la gestió es fa cada dia més eficaç i la sobreexplotació a la Mediterrània disminueix; el que és imprescindible ara és que això vagi acompanyat d’una sostenibilitat social i una rendibilitat econòmica que facin el sector més atractiu. Per tot això, és important que hi hagi una acceptació de normes i regles, i que aquestes s’identifiquin tenint en compte els diferents sectors i punts de vista. Jo sí que crec que hi ha avenços en aquesta direcció, inclosos els relacionats amb l’aplicació efectiva de mesures de cogestió.
Finalment, en el seu coneixement, quins són els principals desafiaments a què s’enfronta la cogestió pesquera a la Mediterrània?
Ens queden molts reptes al davant per assegurar un futur sostenible i atractiu per al sector. Tant reptes interns, com pot ser la necessitat de millorar els marcs legislatius i les condicions de treball del sector, com reptes externs com ara la pol·lució, l’aparició i l’expansió d’espècies no autòctones o més generalment els efectes del canvi climàtic, així com la sempre creixent competència per l’ús de la costa i del medi marí. Tot i això, amb una millor involucració de tots els actors relacionats amb el sector, fins i tot amb accions ara com la implementació de mecanismes de cogestió, jo soc optimista, i espero que els propers anys es millori la situació del sector.
