El concurs de cobertes verdes a la ciutat de Barcelona
En aquest article tècnic es parla sobre la incorporació d’estratègies bioclimàtiques en els edificis existents, una necessitat que es va consolidant en les directives europees dels últims temps
01. Introducció
Barcelona és una ciutat compacta, especialment densa, amb una deficiència manifesta de zones naturalitzades. Aquesta carència és sobretot conseqüència d’un teixit urbà fortament consolidat que dificulta que l’espai públic pugui absorbir una gran quantitat d’espais naturalitzats. De fet, les zones urbanes més consolidades és on la repercussió de metres quadrats de superfície verda per habitant és més baixa, com per exemple, alguns barris de Gràcia o Ciutat Vella.
L’Ajuntament de Barcelona està activant accions per revertir la situació. Els darrers anys, l’aposta per la implementació de la natura a la ciutat és ben clara, així els nous projectes de l’espai públic es dissenyen amb zones enjardinades molt més generoses. Però no només ens podrem centrar en l’adaptació de l’espai públic, sinó que haurem d’anar més enllà amb la creació d’edificis saludables, sostenibles, productors d’energia i naturalitzats.
La incorporació d’estratègies bioclimàtiques en els edificis existents és una necessitat que es va consolidant en les directives europees dels últims temps i que Barcelona recull en els plans estratègics següents: el Pla natura, el Pla clima i el Pla per a l’emergència climàtica. Els tres plans citats incorporen la implantació de cobertes verdes com a mesura necessària per fer front al canvi climàtic, per millorar l’eficiència dels edificis i per augmentar la biodiversitat de la ciutat.
Barcelona disposa d’una gran quantitat de cobertes planes, a diferència d’altres ciutats europees, que són una oportunitat per a la creació de nous espais de convivència, la incorporació de producció d’energia i la plantació de vegetació. Els terrats representen aproximadament el 65% del total de superfície de cobertes de la ciutat.
“No només hem d'augmentar les zones enjardinades de l’espai públic, sinó que hem d’anar més enllà amb la creació d’edificis saludables, sostenibles, productors d’energia i naturalitzats”
“Els terrats representen aproximadament el 65% del total de superfície de cobertes de la ciutat”
Els darrers anys, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona ha treballat per incentivar aquest tipus de solucions constructives que no només aporten millores per a l’edifici mateix (com l’augment de l’aïllament tèrmic, el benestar dels usuaris, el contacte amb la natura...), sinó que generen uns beneficis mediambientals i ecosistèmics (com la reducció de l’efecte illa de calor, l’augment de la biodiversitat...) dels quals gaudeix tota la ciutadania.
L’Institut ha impulsat la implantació de cobertes verdes en edificis privats, mitjançant el Concurs de coberts verdes i els programes anuals de concessió d’ajuts econòmics, i en edificis municipals, amb l’aprovació del Protocol d’implantació de cobertes verdes en edificis municipals, que estableix la necessitat d’incorporar una coberta verda en tots els projectes d’obra nova o gran rehabilitació.
02. El concurs de cobertes verdes
De les iniciatives anteriors, el Concurs de cobertes verdes ha esdevingut un referent estatal en la promoció de cobertes verdes, ja que les dues edicions han permès exitosament implantar 15 cobertes verdes noves a Barcelona, que estan servint per divulgar i estudiar els seus beneficis.
El Concurs de cobertes verdes tenia tres objectius principals:
-Promocionar les cobertes verdes en el major nombre d’edificis privats existents.
-Executar un nombre elevat de cobertes verdes repartides territorialment.
-Avaluar els beneficis de diferents cobertes verdes durant un període de quatre anys.
En aquest sentit, el concurs preveia dues línies de subvencions. La primera, dirigida a captar el màxim nombre de participants, consistia a finançar els costos tècnics inicials dels primers 50 participants. La segona estava destinada a la construcció de la coberta verda. Els guanyadors del concurs obtenien una subvenció del 75% del total dels costos d’execució de la coberta verda fins a un màxim de 100.000 €. Gràcies a aquestes condicions es presentaren, entre les dues edicions del Concurs de cobertes verdes, 90 propostes.
El concurs marcava uns requisits tècnics mínims i uns criteris de puntuació que eren avaluats per un jurat compost per representants de les direccions o departaments de l’Ajuntament de Barcelona implicats en el desenvolupament de zones naturalitzades.
Els requisits tècnics mínims que havien d’assolir tots els projectes eren assegurar l’accés dels usuaris de l’edifici a la coberta verda i plantar una superfície mínima del 50% de la coberta, o bé fer una zona enjardinada d’un mínim de 200 m2 . S’admetien també cobertes que no disposessin d’accés, sempre que la coberta tingués una alta visibilitat col·lectiva. A més, el projecte havia de ser coherent amb la capacitat portant de l’edifici i justificar, amb criteris de sostenibilitat, la selecció de la vegetació i del sistema de reg.
Els principals criteris per avaluar la qualitat dels projectes eren: la creació d’espais de cohesió social, la generació d’hàbitats per a la biodiversitat, la producció d’energia provinent de fonts renovables, la millora del cicle de l’aigua i l’increment de la vegetació, la qual havia d’estar adaptada al nostre clima i a uns requeriments hídrics baixos.
També es fomentava que, amb la selecció de projectes guanyadors, s’aconseguís un repartiment territorial equitatiu per tal de disposar d’exemples en diferents entorns. A més, el promotor es comprometia durant quatre anys a mantenir la coberta verda i a permetre’n el monitoratge i la difusió dels seus beneficis. Des de l’Institut estem treballant en l’obtenció de dades per tal de quantificar els beneficis de les cobertes verdes. Els indicadors que s’estan treballant estan relacionats amb l’aïllament acústic i tèrmic, el confort, el cicle de l’aigua, la biodiversitat i la valoració dels usuaris de l’edifici.
03. Les 15 cobertes verdes guanyadores del Concurs de cobertes verdes
De les 15 cobertes verdes guanyadores del concurs, 10 es varen construir en la primera edició (2017-2020) i 5 en la segona (2020-2022).
Un dels avantatges de disposar d’una quantitat alta d’exemples és que hem pogut seguir les obres d’implantació de cobertes verdes en edificis amb diferents solucions arquitectòniques i així comprovar la seva compatibilitat amb els sistemes constructius de cada època. Per exemple, tenim implantacions en edificis catalogats patrimonialment com el del carrer Provença, 268, situat a l’Eixample, i en edificis de caràcter industrial com el del c. Longitudinal, 6, situat en el polígon industrial de la Zona Franca.
També la diversitat de projectes ens ha ajudat a adquirir un coneixement alt sobre múltiples maneres d’afrontar el disseny i la construcció d’una coberta verda. Per tant, hi ha exemples de cobertes resoltes amb sistemes multicapa i d’altres amb sistema modular, amb vegetació extensives tipus sèdum, i d’altres que combinen diferents tipus de vegetació, amb introducció d’elements d’aigua com són les basses, amb introducció d’habitats per a la biodiversitat (hotels d’insectes, nius per a ocells i menjadores), amb sistemes de recollida d’aigües pluvials, amb sistemes de captació d’energia solar, etc.
No només les característiques constructives dels edificis eren diferents, sinó que també tenim cobertes en edificis de diferents usos, com per exemple una residencia geriàtrica situada al c. Mandoni, 11 o una escola situada al c. Sant Joan Bosco, 42. A continuació aprofundirem en tres projectes, que representen tres usos i edificis diferents.
Cobertes guanyadores del concurs construïdes en la primera i segona edició. Font: Elaboració pròpia.
03.03 Escola Pérez Iborra, c. Consell de Cent, 323
La coberta, formada per tres parts diferents que combinen zones de pas, zones d’estada i zones d’hort, ha esdevingut un nou espai de convivència per a tots els usuaris de l’edifici i una eina pedagògica per a la comunitat educativa que ara pot gaudir d’una superfície renaturalitzada de 221 m2 . La superfície verda està formada per vegetació de port baix, de port mitjà i de port alt, fet que afavoreix la generació d’una alta biodiversitat. La zona d’horts, composta per horts de cultiu tradicional i horts hidropònics, i l’hotel d’insectes, situat en una zona on predominen les plantes aromàtiques i de floració mel·lífera, són els espais on els alumnes poden experimentar i aprendre sobre la fauna urbana i la producció d’aliments. La coberta també disposa d’un sistema de producció d’energia solar, format per vuit plaques fotovoltaiques situades sobre una coberta extensiva de sèdums, i un sistema de recollida i reutilització d’aigües pluvials.
Escola Pérez Iborra. Fotos: Marcela Grassi.
03.02 Edifici d’Urbaser, c. Frai Juníper Serra, 74
La nova coberta verda situada a l’edifici d’oficines de l’empresa Urbaser ha suposat una illa verda en un entorn de naus industrials al barri de Bon Pastor. El projecte ha estat dissenyat amb la finalitat d’aconseguir un nou ecosistema, amb la introducció no només de vegetació en el pla horitzontal, sinó que també en pràcticament tot el seu perímetre vertical. A més, per afavorir la biodiversitat s’ha creat una gran bassa d’aigua i implantat diversos hotels d’insectes, nius de ratpenats i nius i menjadores per a ocells. L’increment de 406 m2 de superfície naturalitzada es combina amb la integració de 38 mòduls fotovoltaics de producció d’energia solar a les baranes i a les cobertes del badalot i el lucernari. Així, la coberta que disposa d’una zona d’estada per als usuaris de l’edifici esdevé un oasi per a la fauna urbana.
Coberta edifici Urbaser. Fotos: Marcela Grassi
03.03. Edifici residencial, c. Llauder, 1
L’edifici objecte de la intervenció està catalogat com a bé d’interès local i es localitza en el conjunt edificat de Porxos d’en Xifrè. La intervenció realitzada forma part d’una estratègia global de naturalització de tot el bloc. El projecte executat consisteix en la realització d’una nova capa permeable i reversible que recorre tota la coberta i busca l’autosuficiència hídrica amb un sistema de recollida i reutilització d’aigües pluvials connectat a quatre mòduls de generació d’energia solar. La combinació de diferents espècies vegetals i la inclusió de basses i hàbitats per a la biodiversitat creen un espai idoni per a la fauna urbana. Aquest nou espai comunitari és utilitzat pels veïns i veïnes, que ara gaudeixen d’una nova zona enjardinada de 390 m2 .
"Les dues edicions de cobertes verdes han suposat la naturalització de 6.610 m2”.
Edifici residencial del carrer Llauder. Foto: Marcela Grassi
04. Els resultats de les dues edicions
Cal assenyalar que les dues edicions del concurs han afavorit l’impuls de les cobertes verdes, tot creant exemples tangibles i accessibles que ens permeten adquirir un coneixement més elevat per aplicar amb èxit aquestes solucions constructives en el nostre clima i territori. Disposar d’un ampli ventall de solucions per resoldre una coberta verda ens facilita poder determinar quines són les formules idònies per a cada edifici o objectiu.
Les dues edicions de cobertes verdes han suposat la naturalització de 6.610 m2 . Una nova superfície que ens ajuda a reduir la pressió del sistema de clavegueram, a augmentar i mantenir la biodiversitat urbana, a reduir l’efecte illa de calor, a disminuir la contaminació i a tenir una ciutat més amable i saludable.
Tot això no hagués estat possible sense els promotors, les empreses del sector i els tècnics que han participat en el concurs, als quals agraïm la seva dedicació, empenta i implicació en la implantació de cobertes verdes. L’experiència obtinguda ens servirà per avançar cap a una ciutat més verda, sostenible i resilient al canvi climàtic.
Autoria
Tomeu Antich Garcia
Arquitecte Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.
Barcelona.
bantichg@bcn.cat
