L’Hort del Mercat de la Vall d’Hebron i la Teixonera
Aquest article tècnic parla sobre l’hort integrat en la coberta d’un equipament públic que és accessible i obert a la participació de veïns i veïnes des de 2021, la seva gestió i el seu cultiu
Coberta del mercat de la Vall d'Hebron: Foto Tarpuna.
01. Història del projecte
L’Hort del Mercat és una coberta verda intensiva situada a la coberta del mercat de la Vall d’Hebron i la Teixonera. L’espai disposa de 1.750 m2 cultivables i és accessible i obert a la participació de veïns i veïnes. L’espai de cultiu es va posar en funcionament a mitjans de 2021 i ha esdevingut un hort urbà molt singular i únic arreu del país.
La proposta de fer un hort a la coberta va néixer aprofitant la reforma de l’edifici del mercat. Al projecte de reforma es va incorporar un hort integrat a la coberta que va fer necessari el reforç de l’estructura per poder acollir 38 cm de substrat sobre un geotèxtil, una capa drenant amb alvèols d’acumulació d’aigua i les làmines d’impermeabilització de la coberta. Es va dimensionar un substrat de baixa densitat format per una barreja de terra volcànica, sorra i matèria orgànica.
Les dimensions de l’hort són destacables. Probablement no existeix en tot l’Estat un hort tan gran integrat en una coberta d’un equipament públic. Tot i que no arriba a tenir les seves dimensions, és obvi que el projecte s’inspira en el Brooklyn Grange de Nova York i vol posicionar la ciutat de Barcelona en el món dels horts en coberta amb un projecte de grans dimensions, singular i únic.
Un cop feta la inversió, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona va cedir l’espai al districte d’Horta-Guinardó perquè en fes la gestió, la qual es va iniciar el juny de 2021. Actualment hi ha més de 100 persones que participen setmanalment en el cultiu de la coberta i s’hi fan tallers setmanals que reben més de 600 inscripcions anuals, i desenes d’escoles de la ciutat visiten l’espai cada any.
“Probablement no hi ha en tot l’Estat un hort tan gran integrat en una coberta d’un equipament públic”
02. El model de gestió de l’espai
Els horts urbans són espais de cultiu, amb un ús, per part de les persones participants, intensiu i constant en el temps. En conseqüència, aquests equipaments necessiten un model de gestió que n’asseguri el bon funcionament.
En comparació amb d’altres horts urbans, la coberta del mercat incorpora una proposta de gestió singular. El Districte d’Horta es va inspirar en processos de gestió cívica d’espais públics per a horts, especialment en el projecte d’hort comunitari dels jardins de Pla i Armengol, i va proposar un model molt participatiu i obert que actualment està portant a terme la cooperativa Tarpuna.
“A diferència de la majoria d’horts urbans, l’Hort del Mercat té la porta oberta a la participació de qualsevol persona que s’hi acosti”.
“Podem considerar la coberta del mercat com un reservori de biodiversitat, molt últim i necessari a la gran ciutat”.
Gestionar un hort en un equipament municipal comporta condicionants importants. D’una banda, se n’ha de controlar i supervisar l’accés, que només està permès a les hores d’obertura del mercat. D’una altra, el projecte s’orienta a generar un impacte significatiu en el barri i que justifiqui el cost que té la seva gestió. En aquest sentit, el districte d’Horta-Guinardó ha fet una proposta de gestió molt innovadora respecte a altres projectes d’horts urbans promoguts per ajuntaments. Els aspectes més rellevants d’aquest model de gestió són dos:
- La gestió comunitària de l’espai: a diferència d’altres projectes d’horts urbans, no es cedeixen parcel·les ni espais a la ciutadania, sinó que qualsevol persona que vulgui participar s’integra en diferents grups de cultiu, els quals estan organitzats en una assemblea general. Per tant, el cultiu és per grups i la governança compartida entre les persones usuàries, els tècnics del districte i l’empresa gestora.
-Una oferta d’activitats obertes a la participació de la ciutadania, que inclou un programa molt extens de tallers i activitats d’aprenentatge, una oferta de visites i itineraris escolars i jornades de portes obertes.
A diferència de la majoria d’horts urbans, l’Hort del Mercat té la porta oberta a la participació de qualsevol persona que s’hi acosti. Esdevé, per tant, un espai a l’abast de tothom i un equipament del barri, obert i a disposició de la ciutadania. En molts aspectes recorda la gestió d’un equipament ambiental o un centre cívic.
Conreus agrícoles a la coberta: Foto Tarpuna.
03. El cultiu
El projecte incorpora la condició de realitzar la producció amb tècniques de cultiu ecològic. Tot i que no podem considerar cultiu ecològic en sentit estricte el cultiu que es fa fora del sòl, la fertilització i el control de plagues i malalties només es poden fer amb productes permesos en agricultura ecològica.
Des del punt de vista tècnic, la coberta ha acollit tot tipus de cultius hortícoles durant els dos primers anys de funcionament, i tots han tingut un creixement correcte i han donat produccions equiparables al cultiu convencional a terra. El substrat ha permès cultivar espècies exigents com el tomàquet, la carbassa o el moniato, amb produccions molt exitoses, i altres amb sistemes radiculars profunds com les cols o gira-sols, també sense cap limitació en el creixement. S’han cultivat també totes les hortalisses típiques dels nostres horts: enciam, escarola, albergínia, pebrot, api, ceba, all, porro, raves, pastanaga, espinac, etc.
L’hort compta amb diverses franges florals o aromàtiques que serveixen de reservori i atracció d’insectes útils, la qual cosa ha permès assegurar la bona pol·linització dels cultius que necessiten l’acció dels insectes, com ara tomàquets o carbassons. Aquestes franges i el control ecològic de plagues i malalties permeten considerar la coberta del mercat com un reservori de biodiversitat, molt útil i necessari a la gran ciutat. Des de l’inici del cultiu s’han pogut observar a la coberta diversos tipus d’insectes pol·linitzadors, com abelles (Apis mel·lífera), abellots (Bombus sp) i papallones (Pieris brassicae i altres), i espècies depredadores que col·laboren en el control de plagues (mírids, marietes, crisopes, ves[1]petes i sírfids, entre d’altres).
04. El substrat
La capa de substrat es va dimensionar inicialment amb 38 cm de gruix i havia de complir les característiques reco[1]manades a les normes tècniques de jardineria (NTJ 11C) i una densitat aparent en saturació inferior a 1.600 kg/m3. Això es va aconseguir amb una barreja de terra volcànica, sauló, triturat vegetal i compost de fems de cavall.
Per tal d’evitar la compactació del substrat pel pas dels usuaris, l’espai està organitzat en bancals de cultiu separats per un passadís. El bancal és d’1,2 m d’amplada i està lleugerament aixecat respecte al passadís de 30 cm perquè resulti molt evident quin és l’espai de pas quan venen visites escolars o quan les nombroses hortolanes i hortolans accedeixen a la coberta.
Després de cada cultiu, el substrat es remena manualment amb una fanga que permet aprofundir només 30 cm, per evitar fer malbé el geotèxtil o la capa de drenatge. Amb altres eines manuals es deixa preparat el bancal per fer les noves sembres.
L’evolució del substrat al llarg del temps és un dels interrogants importants del projecte. És per això que es fa anualment una anàlisi detallada del substrat i de forma periòdica es controla la salinitat i el pH.
05. El sistema de reg
El sistema de reg que s’ha instal·lat sobre la superfície dels bancals de cultiu és un reg amb tubs de degotador integrat autocompensat, de 16 mm de diàmetre i a 33 cm de distància. Hi ha quatre línies per bancal separades 30 cm, la qual cosa permet adaptar el marc de plantació a distàncies entre línies múltiples de 30. La poca pressió de l’aigua ha fet que s’hagués de dividir en molts sectors el sistema de reg. Les 30 electrovàlvules que es van instal·lar estan governades per un programador de reg de dos cables de la marca Rain Bird que disposa d’accés web, un sensor de pluja i un cabalímetre i connexió amb les dades meteorològiques.
La instal·lació de reg és especialment important ja que, de moment, l’hort es rega amb aigua de la xarxa i, per tant, el consum d’aigua és un impacte que cal tenir molt controlat i ha d’estar ben gestionat. En els grups de cultiu es promou la utilització de tècniques de reducció del consum d’aigua, com l’ús d’encoixinats orgànics i de varietats resistents. En aquest aspecte cal fer notar que l’existència de les plaques d’alvèols d’acumulació d’aigua aporten al sistema una inèrcia hídrica considerable i les necessitats de reg són menors del que en un principi s’havia suposat. L’estudi detallat del consum i necessitats de reg serà un dels aspectes interessants que s’espera estudiar els propers mesos.
06. El reciclatge de residus orgànics a la coberta
L’empresa gestora, la cooperativa Tarpuna, ha incorporat un altre element singular: el compostatge comunitari. La gestió amb tècniques de cultiu ecològic estava definida inicialment en el projecte, però s’ha afegit una proposta que gestiona els residus del mercat i els residus domèstics de persones participants a l’hort i de qualsevol ciutadà que vulgui apuntar-se.
L’objectiu de la proposta és que per a la fertilització del projecte només s’utilitzin residus orgànics de la ciutat. L’hort vol ser un “embornal” de matèria orgànica i també un espai de promoció del compostatge i de la gestió responsable de residus.
Aquest punt de compostatge compta amb una màquina que asseca i higienitza el residu orgànic, per tant admet qualsevol tipus de deixalla, incloent-hi la carn i el peix. Un cop higienitzat i també estabilitzat, el residu pot emmagatzemar-se durant setmanes mentre espera que els usuaris convoquin una jornada per omplir les caixes de compostatge d’1 m3 que s’han autoconstruït amb fusta de palets. El procés de compostatge i ma[1]duració es fa de forma manual i requereix de triturat de la poda d’arbres que ofereix l’Ajuntament. El darrer any es van reciclar prop de 4 T de residu orgànic, que es va convertir en compost d’alta qualitat per a la fertilització de l’hort.
“El consum d’aigua és un impacte que cal tenir molt controlat i ha d’estar ben gestionat”.
“L’hort vol ser un “embornall” de matèria orgànica i també un espai de promoció del compostatge i de la gestió responsable de residus”.
Per saber-ne més:
Web del projecte:
www.hortdelmercat.barcelona
Web projecte Revolta de gestió de residus:
www.revolta.cat
Autoria:
Josep Maria Vallès Casanova
Director Tarpuna Iniciatives Sostenibles
josepmaria@tarpunacoop.org
