FERTILITZACIÓ | 21/11/2018  Ruralcat

Agricultura coordinarà el projecte europeu Life Agriclose per promoure accions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, acompanyada de la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha presentat a Lleida el projecte Life Agriclose, coordinat pel Departament i seleccionat per la Comissió Europea en la convocatòria Life 2017 per a iniciar-se enguany.

L’objectiu principal és trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament

L’objectiu principal és trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament

El projecte Life Agriclose, amb una durada 4 anys fins el 2022 i un pressupost total de 2.189.704€, té la seva localització a Catalunya, Lombardia i Piamonte i, com a socis beneficiaris, l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia, l’Ente Regionale per i Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF), i la Universita’ Degli Studi Di Torino (UNITO).

La consellera s’ha mostrat molt satisfeta d’haver obtingut aquest nou projecte europeu d’innovació i de millora del medi ambient, liderat pel Departament, que esdevé un pas endavant en els resultats assolits amb el projecte Life ‘Futur Agrari, presentats a l’abril, i ha fet palesa l’excepcionalitat d’obtenir dos cops tan seguits els fons comunitaris que els fan possible. Aquest fet “demostra la feina ben feta que hem fet i, en certa manera, és un reconeixement a tota la recerca duta a terme fins ara i a la gent que ho ha fet possible”, ha assenyalat.

Aquest projecte se centra en la millora del maneig de la fracció líquida (FL), fracció sòlida (FS) i digerits derivats del tractament dels purins (porcins i vaquins). Així, es millorarà la seva aplicació, maneig i coneixement per a què els agricultors utilitzin aquests productes adequadament i esdevinguin fertilitzants tan usats com els químics. L’objectiu principal és trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament (separadors S/L i digestors) i els seus productes resultants.

En aquest sentit, Teresa Jordà ha assenyalat que “la modernització del sector agrari ha fet que les explotacions cada cop siguin més grans i més tecnificades, però si no fem una bona gestió de fems i purins, es pot produir problemes ambientals de primera magnitud. Des de fa anys treballem de valent des del Govern català des de molts fronts per a garantir una activitat agrària ambientalment sostenible, i un d’ells és la innovació”, ha subratllat.

I en aquesta línia, el projecte Life Agriclose vol promoure accions per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, avançant cap a la fertilització d’excel·lència a partir de sistemes de concentració de nutrients que permetin guanyar en eficiència i en seguretat ambiental i que alhora avancin cap a models sostenibles de bioeconomia circular. 

“Cada vegada més ramaders estan convertint el problema del residu en una oportunitat, en un producte de qualitat, i pensen ‘si més en fes, més en trauria’, un fantàstic missatge a la societat i que encaixa amb un dels grans eixos del Departament: promoure l’economia circular com un ús innovador, sostenible, inclusiu i eficaç dels recursos naturals”, ha destacat la consellera. I, com ha afegit, l’objectiu d’aproximar-se a l’economia circular és utilitzar els recursos disponibles per a millorar la productivitat de les terres i ajudar la societat a adoptar un mode de vida més sostenible i saludable, estratègia que esdevé motor de dinamització territorial.

Teresa Jordà ha volgut posar de relleu la necessitat de garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles, el que també passa per assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país; i en aquesta línia un altre dels fronts, a banda de la recerca, és la regulació. En aquest punt, Jordà ha insistit en què el Departament està treballant a fons per a aprovar el Decret de dejeccions ramaderes, amb tres grans objectius: la millora en origen en la gestió de les dejeccions, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència; i el control i seguiment de les aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments; apostant clarament per una valorització de la fertilització orgànica. El decret estarà consensuat amb el sector per dotar-lo de la coresponsabilitat en la seva aplicació. 

 

Informació relacionada

El més llegit

Jornades tècniques del 15 a 21 de juliol

El DARP resol les sol·licituds d’ajut de la convocatòria 2018 per a la realització de projectes pilot innovadors

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes de juliol