Joan Sanmartín Suñer  "En ramaderia encara queda molt per innovar i tecnificar"

Albesa Ramadera és una explotació de porcí amb tecnologia punta, té cura del benestar animal més enllà de la normativa, pren mesures mediambientals, redueix l'ús de medicaments, cerca el bon ambient de la plantilla, forma professionals de tot el món i està exportant el seu model productiu a diferents països... Tot i el seu l'èxit, Joan Sanmartín, soci fundador de la granja, ens explica que encara queda molt per fer pel futur del sector.

Joan Sanmartín és soci fundador d'Albesa Ramadera

Joan Sanmartín Suñer és veterinari i màster en sanitat i producció porcina per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1994 va crear Optimal Pork Production per assessorar a les empreses del sector en diverses especialitats, com nutrició, genètica, benestar o sanitat animal. El 2009, en règim d’integració amb Pinsos Costa, posa en marxa Albesa Ramadera, una granja tecnològica, experimental i de formació que compta amb la genètica Batallé.

Albesa Ramadera ha estat la guanyadora del darrer del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA), en la modalitat de l’Empresa Agrària per la implantació d’un escenari de producció porcina basat en el benestar animal en base a la definició d’uns estàndards en nutrició, maneig, sanitat i implantant noves tecnologies que faciliten la presa de decisions.

Què representa la innovació per a la seva empresa?

Creiem que la innovació en tots els sectors ha de millorar l’eficiència. Si la innovació no es tradueix en rendibilitat per al negoci no té sentit. Creiem que en ramaderia encara queda molt per innovar i tecnificar.

En el nostre cas, la innovació s’ha traduït en tecnologia aplicada a la granja per millorar tots els aspectes de la producció: des de les fórmules de pinso, l’alimentació, l’aigua, el benestar animal, la gestió dels purins, el maneig, el personal i l’ambient de la granja.

Quins productes o formes diferents de treballar han sortit d’aquest valor i aquesta gestió?

Hem desenvolupat una nova metodologia de treball mitjançant una eina informàtica pròpia, el software Farms Mother. Oferim a les explotacions una plataforma intel·ligent que s’adapta a les seves característiques i els seus objectius i evoluciona al seu ritme. Cadascú pot omplir amb les seves dades els paràmetres que pugui o desitgi i creuar-les amb d’altres per millorar la seva eficiència. Per exemple si tenim dades del que mengen cada dia 50.000 truges, podem fer un estudi estadístic per saber com afecta aquesta alimentació a les truges més grans i a les més joves, i actuar en conseqüència. Hi ha empreses que des del començament volen omplir el màxim de paràmetres i d’altres que ho assoleixen en dos o tres anys.

Què va impulsar la creació d’Albesa Ramadera i com ha evolucionat?

El porcí ha estat sempre important a Catalunya però ha mancat un major grau de tecnificació i especialització a les granges. És per això que al 1994 vaig fundar l’assessoria Optimal Pork Production, per cobrir les necessitats de les explotacions que no tenien recursos propis amb els nostres especialistes en diferents àrees, des de genètica, nutrició o benestar animal, fins a la traçabilitat, la gestió empresarial o el medi ambient.

Tombant el segle, el sector es va veure obligat a assolir grans reptes, com la nova normativa europea que es va implantar del 2003 al 2013. Degut al posicionament tècnic que teníem, els clients ens demanaven fer un projecte propi on fos possible implementar noves tecnologies i/o millorar-les. Així va ser com vam començar Albesa Ramadera, amb Pinsos Costa i la genètica Batallé.

Albesa Ramadera és la primera granja del món que tanca diàriament tots els paràmetres de producció: inseminacions, pes dels garrins, consum diari per individuo, tractaments medicamentosos, espessor del greix... tots el paràmetres que un veterinari pot somiar!

Hem canviat l’enfocament cap a una productivitat numèrica per un enfocament cap a la eficiència i la seguretat alimentària. Estem treballant no amb mitjanes sinó amb individus i amb conceptes innovadors com la micronutrició durant la gestació o la qualitat de l’embrió.

“Els mercats i els clients més exigents del món ja no demanen visitar un escorxador, la sala d’especejament o una planta d’elaboració sinó que també demanen, i amb contundència, veure amb quins mitjans s’han produït els animals”

Quins han estat els beneficis a nivell comercial o empresarial?

Part de l’èxit d’Albesa Ramadera rau en que s’ha convertit en una peça clau per a l’exportació de carn... Els mercats i els clients més exigents del món ja no demanen visitar un escorxador, la sala d’especejament o una planta d’elaboració sinó que també demanen, i amb contundència, veure amb quins mitjans s’han produït els animals. Valoren les explotacions eficients, respectuoses amb el medi ambient, que redueixen medicaments, tenen content el personal, etc.

La seguretat i la qualitat alimentàries en la producció són cada vegada més importants i decisives per als consumidors i, per tant, el futur passa per dos models: granges ecològiques, més petites, o granges grans amb un control molt rigorós. Nosaltres apostem per les granges grans perquè es preveu un augment del 50% en el consum de carn de porc els propers vint o trenta anys i les granges ecològiques difícilment podran cobrir aquesta demanda.

Un dels altres beneficis d’haver creat un model de granja diferent al tradicional és que és capaç d’engrescar a noves generacions a continuar en el sector i fixar-se al territori. A moltes granges el relleu generacional no es produïa perquè la professió no casava amb la mentalitat de les noves generacions; hi havia cert rebuig social. Ara, amb un nou model més tecnològic, veuen una oportunitat de canviar la imatge del sector.

Quin paper juga la transferència tecnològica i la formació a Albesa Ramadera?

Formar futurs veterinaris i altres professionals del sector és part de la nostra vocació i el nostre èxit.

Portem deu anys col·laborant en les classes pràctiques del grau de Ciència i Salut Animal de la UdL i del Màster en Sanitat i Producció Porcina que ofereixen les universitats de Lleida, l’Autònoma de Barcelona i la Complutense de Madrid.

La granja també rep visites de ramaders i tècnics, una mitjana de 15 persones cada setmana. A més d’empreses catalanes i de la resta de l’Estat, ha rebut delegacions de Rússia, Alemanya, els EUA, Polònia, França, Portugal, la Xina, l’Uruguai, l’Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile i Veneçuela. Així, hem fet arribar la tecnologia catalana arreu del món i ja tenim una granja escola com la nostra a Brasil, a l’abril inaugurarem una a Itàlia i estem construint una altra a Polònia.

“La granja ha de ser cabdal per a la marca. La gent vol saber què hi ha darrera d’una etiqueta, com s’ha fet l’aliment i com és l’empresa que el fa [...] El PITA reconeix els productors i això és molt important”

Al llarg del seu procés d’innovació han rebut ajudes de finançament, empresarials o d’altre tipus?

Fa uns quatre anys vam rebre ajuda europea per un projecte del CDTI relacionat amb la temàtica del naixement, ara ens han concedit una altra per l’aplicació de vacunes. Sempre estem innovant, sovint amb recursos propis, perquè no es pot dependre sempre de l’ajuda externa, tot i que és molt benvinguda.

Com valora l’existència d’uns guardons com el PITA? Quina experiència té en la seva participació?

És el reconeixement a l‘èxit en la implantació d’una tecnologia però també d’una ideologia. Fa cinc anys vam apostar per una hipòtesis: la granja ha de ser cabdal per a la marca. La gent vol saber què hi ha darrera d’una etiqueta, com s’ha fet l’aliment i com és l’empresa que el fa. La gent vol contrastar els missatges publicitaris que veu a la tele o a la premsa amb el que veu i compra a les botiges. El PITA reconeix els productors i això és molt important.

Què demanaria a les institucions per impulsar i afavorir més la innovació?

Crec que les institucions tenen un paper molt important en el foment de la innovació. Europa ha de tenir ramaderia pròpia; està molt bé fixar uns estàndards exigents quan a qualitat i seguretat però també hem d’ajudar a assolir-los sinó s’anirà perdent. És el que està passant en alguns punts de França, Alemanya o Anglaterra, on l’activitat ja no surt a compte i han tancat moltes explotacions. La tecnologia és un bon mitjà no només per ser més eficients controlant els costos sinó també per innovar i diferenciar-nos, atraure el jovent i fer possible la permanència del sector al territori. Això requereix voluntat i esforç per part de tothom.