El blat i l'ordi protagonitzen els Dies del reg al Segarra-Garrigues
Una cinquantena de productors agraris van assistir a les jornades, organitzades per ASG i l'Oficina del Regant, on es van presentar els resultats dels camps demostratius d'ordi en parcel·les del Segarra i l'estudi "Fins quan cal regar l'ordi i el blat per aconseguir-ne la màxima producció?".
Imatge de les jornades del 4 i el 8 de maig sobre blat i ordi al Segarra-Garrigues. Font: DARP
El 4 de maig a Alfés i el 8 de maig a Verdú, es van dur a terme dues jornades tècniques sobre els “Resultats de Camps Demostratius d’Ordi en Parcel·les del Segarra” i l’estudi “Fins quan cal regar l’ordi i el blat per aconseguir-ne la màxima producció?”. Aquestes jornades, organitzades entre Aigües del Segarra Garrigues (ASG) i l’Oficina del Regant- EA Tàrrega, són continuació de la jornada que es va realitzar el 7 de febrer a l’Ajuntament d’Agramunt, i permeten exposar als nous regants de les zones cerealístiques del Segarra-Garrigues diferents dades per a la pressa de decisions en l’elecció de cultius.
Jaume Lloveras, catedràtic de la Universitat de Lleida, va exposar els resultats de l’estudi “Fins quan cal regar l’ordi i el blat per aconseguir-ne la màxima producció?”. Després de fer el seguiment durant dos anys de 6 parcel·les, 3 d’ordi i 3 de blat, l’estudi conclou que hi ha d’haver aigua al sòl fins a la maduresa fisiològica del cultiu. Els resultats dels camps d’assaig mostren que, segons l’any, si no hi havia aigua al sòl 7 dies abans de la maduresa fisiològica, es podien deixar de collir entre 470 i 1.150 kg/ha en ordi i entre 745 i 1.225 kg/ha en blat. En tots dos cultius, s’ha observat segons el seguiment i els estudis precedents que quan el gra es troba a 35% d’humitat es considera en maduresa fisiològica, però el problema de l’agricultor és com pot visualitzar aquest estadi fenològic a camp sense mesurar-ho. En aquest sentit i pel que fa al blat, hi ha molta variació i, segons el tipus de varietat, es pot observar millor o pitjor. En canvi, en l’ordi, un indicador pot ser ser la visualització d’un 50% de les arestes en verd, tot i que també pot canviar segons l’any i la varietat.
Xavier Petit, d’ASG, va presentar els resultats de parcel·les comercials d’ordi que han gestionat durant tres anys. En aquestes parcel·les, s’ha dut un compte de resultats de l’explotació i s’observa que més del 50% dels costos és la suma del cost de l’adobat i de l’aigua; la resta són costos inferiors i molt ajustats. En aquest sentit, la ponència ha donat importància a la realització d’anàlisis de sòls per ajustar al màxim els adobats i reduir costos de producció. En el maneig de l’aigua, cal seguir recomanacions de reg, com, per exemple, de l’eina de recomanacions de RuralCat.
En aquestes dues jornades, van participar-hi una cinquantena de productors agraris. Aquest tipus d’iniciatives tenen una gran acceptació perquè permeten conèixer resultats econòmics i productius de parcel·les comercials a la zona i donen eines de decisió per a ser més eficients en l’ús de l’aigua de reg.