Preguntes freqüents

En data 25 de juliol del 2019, tot i que determinats preceptes entraran en vigor de forma diferida, com ara algunes casuístiques relacionades amb la traçabilitat GPS i l’ús del conductímetre. L’entrada en vigor dels diferents articles concrets es pot consultar a la disposició final onzena del mateix text.

Els plans de gestió de les dejeccions ramaderes que s’hagin presentat a l’administració amb anterioritat al 25 de juliol del 2019 s’acabaran de tramitar conformement al Decret 136/2009.

Pots consultar si el teu municipi és a zona vulnerable o no a la pàgina web del DARP.

Aquesta restricció afecta les explotacions ramaderes que han de disposar de títol ambiental habilitant, és a dir, les que estan sotmeses a la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental d’activitats. Les explotacions d’autoconsum, i una part de les de petita capacitat, no estan sotmeses a l’esmentada llei si la dimensió està per sota del llindar mínim del seu Annex III.

Traçabilitat GPS. Tinc obligació de dur traçabilitat GPS en les aplicacions agrícoles de dejeccions?
Sí, en cas que l’aplicació sigui a més de 10 km de l’origen (en tres anys es reduirà la distància a 5 km). El Decret fixa un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar que podeu consultar a la fitxa tècnica número 19 publicada per l’Oficina de fertilització.

Traçabilitat GPS. Transport a apilament temporal
La traçabilitat GPS només és obligatòria fins al punt d’apilament.

Si una de les excepcions a la utilització del GPS és que el trasllat de les dejeccions per a fertilització sigui que el faci el propi ramader o agricultor a distancies màximes de 10 km, ¿vol dir que si un agricultor va a buscar dejeccions a una granja de la qual no és titular i fa l'aplicació en un camp seu a menys de 10 km de la granja, no li cal GPS?
Correcte, si és el titular o de la granja o de la terra, no cal traçabilitat GPS en aplicacions a menys de 10. Tret que l’aplicació es realitzi a través d’un centre de gestió, que en tots els casos està obligat a fer traçabilitat GPS.

Declaració anual. En què consisteix?
La Declaració anual és una declaració en la qual es resumeix l'origen i el destí de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats en el període comprès entre l'1 de setembre de l'any anterior i el 31 d'agost de l'any vigent.

Declaració anual. Estic obligat a presentar-la?
L’han de presentar, per mitjans telemàtics, les persones titulars dels centres de gestió i les persones titulars de les explotacions agrícoles i ramaderes que han de portar llibre de gestió de fertilitzants.

Declaració anual. Quan l’hauré de fer?
La primera declaració anual de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats s'ha de presentar dins de l'últim trimestre de 2019. S'exceptuen d'aquesta primera declaració anual les explotacions ramaderes i agrícoles que segons el Decret 136/2009 no tenien obligació de dur un llibre de gestió de dejeccions ramaderes o llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats.

Declaració anual. Quan estarà operativa l’aplicació informàtica?
Estarà operativa a finals de setembre i s’hi podrà accedir a través del web del DARP, web de l’Oficina de fertilització i amb un enllaç dins del sistema de Gestió Telemàtica Ramadera (GTR).

Declaració anual. Substitueix la presentació del llibre de gestió de dejeccions ramaderes en Annexos I?
La Declaració anual no substitueix el llibre de gestió de dejeccions ramaderes perquè al llibre hi ha informació més de detall.

Declaració anual. En cas de ser ramader sense base agrícola, ha d’anotar a qui ho lliura i quan?
Amb el nou Decret 153/2019, el ramader ha d’anotar la identificació de l’agricultor a qui entrega (o que s’emporta) les dejeccions, la data en què es lliuren i la quantitat lliurada (en t o m3, però també en kg de N).

Els ramaders poden tenir ja carregades a la DAN les terres que tenen al pla de gestió de dejeccions ramaderes?
Els ramaders amb terres, tal i com es fa pels agricultors, també tenen pre-carregades totes les seves terres a la DAN. Però aquestes s’extreuen, igual que pels agricultors, de la seva DUN i no del pla de gestió. El pla de gestió de dejeccions és un document de planificació. Al LGF, és on s’ha d’anotar el que realment s’ha aplicat. També recalcar que, si un ramader lliura dejeccions ramaderes a un altre agricultor per a què aquest les apliqui a les seves terres, al ramader només li cal anotar a qui ha lliurat les dejeccions i la quantitat (en volum o massa i amb Kg N). És l’agricultor el qui ha d’anotar al LGF i la DAN, les parcel·les on ha aplicat les dejeccions.

A la DAN, en l'apartat d'agricultors que tinguin terres a Catalunya però no facin DUN a Catalunya, no apareixeran pregravats els recintes. S'han d’introduir manualment?
En aquests casos, no els apareixeran pregravades les terres. Les hauran de carregar ells mateixos; de tota manera, mitjançant la plantilla Excel que es poden descarregar de l’aplicació, ho podran fer d’una manera senzilla.

Quina diferència hi ha entre GTR i DAN?
El GTR (Gestió Telemàtica Ramadera) és una aplicació informàtica per a la gestió de les granges adreçada a ramaders, entitats ramaderes i DARP. Agilitza els tràmits relatius als moviments, la identificació dels animals, o el registre de les explotacions, entre altres.
La DAN és una declaració anual telemàtica en relació a la fertilització nitrogenada aplicada (tant mineral com orgànica), i en relació a la gestió realitzada sobre les dejeccions a la granja. S’adreça no tan sols a ramaders, sinó també a agricultors.
La DAN és una aplicació informàtica diferent de GTR. DAN té un accés propi, però també s’hi pot accedir des de GTR: els tècnics habilitats en plans de gestió i els ramaders de porcí disposen a GTR, concretament en la pestanya de dejeccions, d’un enllaç que els porta a l’aplicació DAN.

Referent a la DAN, l'encàrrec de gestió amb el vinculat, s'ha de presentar juntament amb el tràmit de l'autorització del vinculat?
L’encàrrec de gestió que firma el titular amb el vinculat no s’ha de presentar però l'original d'aquest document l'ha de conservar, i posar a disposició del DARP en cas que es requereixi.

En relació a la DAN, cal declarar també els recintes que no figuren a la DUN del ramader?
Als plans de gestió de dejeccions ramaderes hi apareixen terres cultivades pel ramader (les té a la seva DUN) però també, generalment, terres cultivades per altres persones, i que accepten utilitzar dejeccions d’aquella granja com a fertilitzant. Quan el ramader fa la DAN, només se li carreguen inicialment els recintes de la seva DUN, i en relació a ells està obligat a emplenar la DAN. Els recintes que no són de la seva explotació, encara que apareguin al seu pla de gestió, només es carregaran a la DAN del qui els té a la DUN, i serà aquest qui haurà de declarar la fertilització que s’hi ha realitzat.

Llibre de fertilitzants. Estic obligat a portar el Llibre de gestió de fertilitzants?
Estan obligades a portar un llibre de gestió de fertilitzants segons el Decret 153/2019:
a) Les persones titulars dels centres de gestió de dejeccions ramaderes.
b) Les persones titulars de les explotacions ramaderes que han de disposar i aplicar un pla de gestió de dejeccions ramaderes.
c) Les persones titulars de les explotacions agrícoles d'una superfície de cultius superior a algun dels llindars següents:
  - 0,5 ha de cultius en hivernacle.
  - 2 ha de cultius a l'aire lliure d'hortícoles, de flors o de planta ornamental.
  - 3 ha de cultius de regadiu (sense considerar les superfícies dels dos ítems anteriors).
  - 4 ha de cultius de secà.
L'equivalent a més de 4 ha de cultius de secà, en el cas que l'explotació tingui una combinació de diferents tipus de cultius. A aquests efectes, es consideren les equivalències establertes a l’article 37 del Decret 153/2019.

Llibre de fertilitzants. L’he de presentar a l’administració?
Anualment han de presentar el Llibre de gestió de fertilitzants a l’administració les explotacions ramaderes d’annex I d’acord amb la Llei 20/2009, sense esperar que l’Administració requereixi aquesta presentació, ja que així consta a la seva autorització ambiental. En la resta de casos, el Llibre s’ha de presentar a requeriment de l’Administració.

Llibre de fertilitzants. Quin ha de ser el seu contingut?
El contingut del Llibre de gestió de fertilitzants s’estableix a l’annex 13 del Decret 153/2019, i compren la quantitat de dejeccions generades i les alternatives utilitzades per a gestionar-les, així com els detalls de les aplicacions agrícoles en cas dels titulars d’aquestes.

Com és que es parla de Llibre de fertilització i després només es demana informació de nitrogen? Des de l’explotació seria més útil fer un registre d’adobatge, no únicament del nitrogen.
Realment, per a l’explotació té més utilitat anotar tot l’adobatge. El Decret 153/2019 n’estableix l’obligació només per al N, però això no impedeix que el titular pugui anotar al LGF la resta d’aplicacions.

Els ramaders han d'anotar les dejeccions que aboquen en terres que no tenen al pla de gestió de dejeccions, ¿no se'ls penalitzarà per això ni caldrà que modifiquin el pla? (de vegades canvia cada any qui els sol·licita abocaments en zona no vulnerable).
Més que parlar d’abocaments, que té una connotació negativa i s’associa a una incorrecta gestió de residus, aquí ens referim a aplicacions de dejeccions ramaderes com a fertilitzants.

Els ramaders han d’anotar tant al LGF com a la DAN el que fan realment. El Decret 153/2019 permet flexibilitat entre el pla de gestió i la gestió real (que cal anotar al LGF). Aquesta flexibilitat, però, no és il·limitada: determinats canvis de gestió no es poden dur a terme materialment si abans no es tramita una modificació del PG. Aquests canvis s’especifiquen a l’article 36 del Decret, i són, entre altres, els següents:
- Increment de l’aplicació de nitrogen en ZV, si se supera el N-ref.
- Increment de nitrogen aplicat agrícolament per disminució de la gestió fora del marc agrari.
- Increment de nitrogen aplicat agrícolament per disminució del nitrogen tractat en origen.
- Increment de nitrogen gestionat a través d’un centre de gestió de dejeccions.

Qualsevol modificació del pla de gestió implica una modificació del títol ambiental habilitant (autorització ambiental, llicència ambiental, comunicació).

El DARP té models de Llibre de Fertilització? On estan ubicats? Abans sí que hi eren, però ara no se sap on buscar-los. Teniu previst fer un model únic de LGF?
Recentment s’han posat al web tres models de referència de LGF en format Excel: per a agricultors, per a ramaders i per a centres de gestió de dejeccions. Estan actualitzats conforme al Decret 153/2019. Aquests models no són obligatoris: es poden utilitzar altres formats o aplicacions, sempre que continguin la informació indicada a l’annex 13 del decret.
El model per a ramaders també inclou la part com a agricultor, de manera que no cal que es descarregui també el model per a agricultors.

Nitrogen de referència. Què és el Nitrogen de referència (N-ref)?
El Decret 153/2019 defineix el Nitrogen de referència com la quantitat de N en les dejeccions ramaderes que es pot aplicar com a fertilitzant en terres ubicades en zona vulnerable, segons el pla de gestió de les dejeccions ramaderes vigent a l’entrada en vigor del Decret.

Nitrogen de referència. Com puc saber quin és el meu N-ref?
La direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia assignarà a cada explotació ramadera el seu nitrogen de referència en un termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor del Decret. Es farà notificació electrònica de la proposta de resolució per paquets de granges dins de cada comarca. Podran al·legar contra la proposta. Després es farà una altra notificació electrònica de la resolució definitiva, contra la qual es pot presentar recurs d’alçada.

Nitrogen de referència. El nitrogen que s’aplica actualment en ZV situat fora de Catalunya com influirà en el N-ref?
L’article 55, que es refereix al nitrogen de referència com a límit per a l’aplicació de dejeccions en zona vulnerable, fa referència a l’aplicació en terres situades a Catalunya. Com que no és necessari disposar de N-ref per aplicar en les zones vulnerables de les altres comunitats (perquè no ho especifica la seva normativa), no escau que el nitrogen que actualment s’aplica fora de Catalunya influeixi en l’assignació del nitrogen de referència, ja que aquest no és un limitant per a seguir realitzant la mateixa gestió que actualment (fora de Catalunya).

Nitrogen de referència. Es té en compte la reducció de nitrogen per dietes?
Sí. Si al Pla de Gestió vigent el 25/07/2019 s’aplicava poc N en ZV perquè es feia una elevada reducció de N per dieta, l’N-ref de la granja serà menor.

En quins casos es podrà augmentar el N ref?
L’N-ref és una xifra fixa per a cada granja. Ara bé, en determinats casos molt concrets, que són els contemplats als apartats d), e), f) i g) de l’article 54 del Decret, la granja podrà aplicar en zona vulnerable una quantitat de dejeccions superior al N-ref, fruit d’una ampliació de bestiar. Si en algun moment l’ampliació de bestiar deixa de complir les condicions d’aquests apartats, no es podran aplicar en zona vulnerable més dejeccions que el N-ref.

Properament hi hauran nous municipis que es designaran com a zona vulnerable (ZV) per nitrats. A les explotacions que arran d’això passaran a estar en ZV, se'ls farà un nou càlcul de nitrogen de referència?
Sí, se’ls farà una nova assignació de N-ref, en funció de les terres que tenen al seu pla de gestió de dejeccions.

Si el nitrogen de referència es calcula a través de la generació de l'explotació intensiva amb reducció, si a través del BNG surt una reducció inferior a l'actual, es podrà modificar el N-ref o caldrà reduir la capacitat productiva de l'explotació?
El N-ref es calcula a partir de la situació de la granja en la data d’entrada en vigor del Decret 153/2019, és a dir, en funció del pla de gestió que tenia en data 25/07/2019. Si el pla de gestió en aquella data contemplava una reducció de N, això haurà afectat a la xifra del N-ref. Aquesta quantitat és fixa per a cada granja, un cop assignada.
Si la granja passa a realitzar el BNG, i el resultat és que genera més N que el seu N-ref, la diferència no la podrà aplicar en zona vulnerable. La diferència l’haurà d’aplicar en zona no vulnerable, o gestionar-la a través d’un gestor de residus, o avaluar la possibilitat d’implantar un tractament de dejeccions que redueixi el N.

El N-ref d'explotacions que es vagin donant de baixa, quan i com està previst repartir-lo?
No hi ha opció, amb la normativa actual, que el N-ref d’aquestes granges passi a altres.

Hi ha ramaders que apliquen en terres d’altres comunitats autònomes adjacents. En cas que es faci l’aplicació en zona vulnerable, també tindran un N-ref, encara que la resta de terres del pla de gestió estiguin en zona no vulnerable de Catalunya?
En aquest cas no tindran N-ref. Aquesta s’assigna en funció de les possibilitats d’aplicació de dejeccions a les zones vulnerables de Catalunya d’acord amb el pla de gestió en data 25/07/2019.

Referent al nitrogen de referència, és una quantitat fixa i invariable? Si canvia s'ha de modificar el PGDR?
Sí, el N-ref és una quantitat fixa i invariable.

El mètode del balanç de nitrogen permet calcular de forma objectiva i amb més precisió el nitrogen generat a nivell d’explotació pels diferents tipus de bestiar porcí, ja que té en compte únicament els animals efectivament engreixats durant el període que es consideri. D’altra banda, és una via per justificar una reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí i substituirà en la seva totalitat el mètode de càlcul de l’annex II de l’Ordre AAM/312/2014, de 15 d’octubre. En qualsevol cas, es tracta d’una opció voluntària. Properament es publicarà una normativa específica on s’indicaran les dades necessàries i les dates de la seva presentació.

Els apartats referents a BNG i a nitrogen de referència només són per a bestiar porcí en ZV?
La nova metodologia del BNG és actualment només aplicable per al bestiar porcí, però pot utilitzar-se en totes les explotacions ramaderes porcines de Catalunya. En un futur proper es preveu que es pugui desenvolupar per a altres espècies de bestiar com l’aviram.

La utilitat del BNG, és només de cara al pla de gestió de dejeccions?
El BNG és una eina que permet disposar d’una molt bona estimació de la quantitat de N generada en les dejeccions de la granja durant un període de 12 mesos (d’1 de setembre a 31 d’agost). Té diverses utilitats:

o Permet disposar d’una molt bona estimació de la quantitat de N generada en les dejeccions, en cada granja, en el període d’un any. Aquesta xifra, dividint-la pel volum o les tones de dejeccions generades durant el mateix període, permet obtenir una bona estimació de la concentració en N de les dejeccions (kg N/t o kg N/m3). Cal recordar que la dada de concentració és imprescindible per poder dosificar en camp: convertir a t/ha o m3/ha la quantitat de kg N/ha que es vol aplicar.
o Permet comprovar, any rere any, tant al titular com a l’Administració, que la granja no genera més N que el sostre que figura al seu permís ambiental (que inclou el pla de gestió de dejeccions). Si la generació fos superior, hi hauria un incompliment del permís ambiental.
o En cas que el BNG demostri una generació de N inferior a la del permís ambiental, el titular té l’opció de traslladar aquesta millora (en tot o en part) al seu permís ambiental modificant el seu pla de gestió. Però això l’obligarà a mantenir aquest nivell de rendiment i a acreditar-ho cada any presentant el BNG al DARP.

Els plans conjunts de les dejeccions ramaderes deixaran de ser vigents en data 25/07/2020. A partir d’aquell moment totes les explotacions hauran de disposar d’un pla individual. Per tant, cal que elaboreu l’esmentat pla, i en cas de voler seguir gestionant les dejeccions de manera conjunta, us informeu a través del titular del pla conjunt sobre la possibilitat d’adherir-se a un Centre de gestió de les dejeccions ramaderes.

Atenent al Decret, pot fer assessorament en fertilització una persona tècnica que disposi d’alguna d’aquestes titulacions: enginyeria agrònoma, enginyeria tècnica agrícola, màster en enginyeria agronòmica, màster en gestió de sòls i aigües, grau en enginyeria agrícola i grau en enginyeria agrària i alimentària. Podeu adreçar-vos als col·legis d’enginyers tècnics agrícoles i enginyers agrònoms.

Una explotació porcina amb 25 ha de reg de terres pròpies en ZV, necessita un tècnic/a habilitat pel pla de gestió, pel llibre de fertilització, pel balanç de N i un assessor de fertilització. Pot ser la mateixa persona/entitat?
En aquest tipus d’explotació caldrà un tècnic habilitat per realitzar o modificar el pla de gestió de dejeccions, així com un assessor en fertilització. En ambdós casos, el tècnic ha de tindre la titulació requerida per a cada funció, d’acord amb el Decret. Poden ser la mateixa persona si reuneix els requisits per a les dues funcions.
Pel llibre de gestió de fertilitzants, pel balanç de nitrogen en granja i per la DAN, no cal un tècnic: és responsabilitat del titular donar-hi compliment. Ho pot fer directament ell o delegar-ho en una altra persona, la qual no té perquè ser tècnica, tot i que sovint ho és.

En les explotacions obligades a disposar d'assessor, quan es parla de més de 20 ha de secà o més de 10 ha de regadiu, els pastius (prats de dall i pastures a dent) també comptabilitzen? En pastures cal fer planificació de la fertilització?
Depèn del total de superfícies i cultius que tingui el titular a la seva DUN. Els pastius (codi PS dins de SIGPAC) comptabilitzen de cara a determinar si l’explotació assoleix el llindar de superfície que obliga a disposar de planificació de la fertilització, atès que són superfícies prou productives i que admeten ser fertilitzades anualment. Les pastures de codi PA, PR o FO no comptabilitzen. Si una explotació té més de 10 ha de pastius en regadiu, o de pastius més altres cultius en regadiu o en secà, aleshores ha de disposar de l’esmentada planificació. Aquesta planificació s’haurà de referir al conjunt de les terres de què disposa l’explotació.

Per què es dona tanta importància a l'adob orgànic (fem, per exemple) en comparació a l'adob mineral, quan aquest darrer és altament soluble?
La normativa introdueix més condicionants en l’ús de dejeccions ramaderes com a fertilitzants que no pas en l’ús dels fertilitzants minerals. Això és així perquè les dejeccions ramaderes tenen, respecte als adobs minerals, unes característiques que s’han de tindre en compte, destacant les següents:

- La seva riquesa en nutrients (N, P, K) és comparativament força més baixa que els adobs minerals, encarint el transport. Això motiva mesures com la traçabilitat GPS, per garantir que no s’apliquen reiteradament a les parcel·les properes a la granja.
- Els purins, en concret, són molt susceptibles a la volatilització d’amoníac, que és un fenomen indesitjable (l’amoníac és un precursor de partícules fines atmosfèriques). Això és la base de la prohibició d’aplicació amb vano i de l’obligació d’incorporació dins del sòl en un termini de temps.
- La proporció relativa de N i P és diferent de la que absorbeixen els cultius, cosa que provoca que el nivell de P al sòl vagi augmentant si s’apliquen reiteradament. Per això, la normativa estableix límits al nivell de P al sòl.

Ara bé, els fertilitzants minerals també tenen efectes indesitjables si no es gestionen correctament:
- L’aplicació en excés de dosi comporta pèrdues com a nitrats cap als aqüífers. Per això les dosis màximes estan regulades en zona vulnerable.
- L’aplicació en època inadequada comporta baixa eficiència fertilitzant de cara al cultiu i, per tant, impacte sobre el medi. Això motiva que s’hagin regulat les èpoques d’aplicació tant en zones vulnerables com fora d’elles.
- La seva elevada solubilitat pot provocar pèrdues de nitrats cap als aqüífers si s’aporten a la parcel·la en una única aplicació, en lloc de fraccionar-los.

Si un assessor en fertilització fa una planificació i el ramader no la compleix i l'Administració detecta aquest incompliment que l'assessor no ha pogut veure, quina responsabilitat té l'assessor?
La responsabilitat de l’assessor és realitzar una planificació de la fertilització d’acord amb l’annex 11 del Decret. Això implica que, a més de respectar els topalls normatius quant a dosis, moments d’aplicació, etc. aquesta planificació serà ajustada i personalitzada a l’explotació, de manera que l’eficiència de les aplicacions de fertilitzants serà superior. L’assessor no és responsable en cas que l’agricultor no segueixi la planificació. No obstant això, d’aquesta situació se’n poden derivar moltes casuístiques que caldria analitzar per a cada cas concret.

Com podem saber si s’ha efectuat correctament la comunicació per a “personal assessor en fertilització? Hi ha cap llistat?
Podeu consultar el llistat de les persones tècniques assessores en fertilització, disponible en format excel, al web del Departament. Aquest document s'anirà actualitzant.
Un altre dels motius pels quals podeu no aparèixer-hi és que hagueu demanat no publicar les vostres dades. Per a qualsevol dubte relacionat amb aquest tema, envieu un correu a l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes fertilitzacio.daam@gencat.cat .

No. Una novetat del Decret és que estableix un calendari d’èpoques d’aplicació per als fertilitzants nitrogenats que afecta també a les zones NO vulnerables. Els podeu consultar a la fitxa tècnica número 23 publicada per l’Oficina de fertilització.

Si aplico dejeccions ramaderes o altres fertilitzants orgànics, puc superar els 170 kg de nitrogen per hectàrea?
En zones vulnerables en cap cas no es poden aplicar més de 170 kg N/ha i any. A més, per a determinat cultius i zones amb poques necessitats de fertilitzants, la dosi màxima de dejeccions és inferior a l’esmentada xifra. Podeu consultar les dosis d’aplicació en zones vulnerables a la fitxa tècnica número 24 publicada per l’Oficina de fertilització.

En les zones no vulnerables , la dosi màxima permesa de dejeccions depèn del cultiu i de si es tracta de secà o regadiu. A més, en zona no vulnerable, si es justifiquen determinades condicions es poden superar les dosis màximes corresponents. Podeu consultar les dosis d’aplicació en zones no vulnerables a la fitxa tècnica número 25 publicada per l’Oficina de fertilització.

Es poden aplicar purins el cap de setmana i/o festius?
No es poden aplicar fertilitzants orgànics des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge, i des de les 15 h de la vigília d'un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu, si es fa a menys de 500 metres de nuclis de població o àrees de lleure. Se n'exceptuen les aplicacions amb injectors que deixin el fertilitzant totalment incorporat dins del sòl.

Per a més informació sobre els períodes d’aplicació podeu consultar la fitxa tècnica número 22 i número 23 publicades per l’Oficina de fertilització.

Quan s’han d’enterrar els purins?
Els purins s’han d’enterrar sempre excepte en prats i pastures ja implantats, cultius llenyosos amb coberta vegetal entre línies, sistemes de conreu de conservació, aplicacions de cobertora en cultius herbacis i en cultius d’olivera en què es recullen les olives del terra (si el sòl no es treballa i té més d’un 30% de la superfície consistent en afloraments rocosos i/o presència massiva de graves). Ara bé, actualment s’haurà de fer dins les següents 48 o 24 h segons si es supera o no la distància a nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure. A partir del 21 de febrer de 2021 per les granges d’Annex I aquest termini es rebaixa a 12 i 4 hores.

Quants dies puc tenir un apilament temporal a la parcel·la?
Per facilitar la logística del repartiment dels fertilitzants orgànics (fems, gallinasses, llots de depuradora, etc.) en parcel·les agrícoles, es permet apilar-los temporalment durant un màxim de 3 mesos.

Qui ha de disposar de regulador de cabal?
No és obligatori disposar de regulador de cabal en tot tipus de maquinària d’aplicació. Ara bé, el Decret 153/2019 especifica que els sistemes d’injecció de purins han de garantir poder arribar a aplicar 15 m3/ha en condicions normals de treball. Això es pot assolir, entre altres opcions, amb la instal·lació d’un regulador de cabal o disposant d’un certificat del fabricant que ho acrediti. Podeu trobar més informació sobre l’ús de regulador de cabal en els sistemes d’injecció de purins a la fitxa tècnica número 26 publicada per l’Oficina de fertilització.

Compostatge en el marc agrari. Què cal fer si es vol vendre el compost com a fertilitzant?
El compostatge en el marc agrari es fa amb dejeccions ramaderes generades a la pròpia explotació. El producte resultant es pot aplicar a les pròpies parcel·les o es pot comercialitzar com a fertilitzant. Si es vol vendre, haurà de complir els requisits del Reial Decret 506/2013 de 18 de juliol sobre productes fertilitzants. Prèviament haurà de incorporar l'activitat de compostatge en el permís ambiental, obtenir l'autorització i inscripció de l'activitat d'acord a la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, i obtenir la inscripció prèvia del producte al Registre de fertilitzants del Ministerio. En breu hi haurà un apartat específic d'aquest tema i dels seus procediments a la pàgina web del DARP. Més informació sobre el compostatge en el marc agrari en el següent enllaç.

Aplicació a tercers. Si aplico els purins de la meva granja i els de la granja del veí, sóc aplicador a tercers?
Sí. Es considera aplicador a tercers si l’aplicació la realitza personal aliè a l’explotació ramadera de procedència de les dejeccions o a l’explotació agrícola on s’apliquen les dejeccions. Personal aliè vol dir personal que no està en nòmina ni a l'empresa generadora del purí ni a la receptora.

NOTA: Els familiars fins a 2n grau d’afinitat/consanguinitat que convisquin amb l’empresari no s’han de considerar aliens a l’explotació atès que els treballs familiars que es desenvolupen en l’àmbit familiar del titular de l’explotació no necessiten un contracte de treball.

Com ha de ser aquest cobriment?
Serveix qualsevol de les opcions recollides a la MTD 16 del document de “Conclusiones sobre las mejores técnicas disponibles (MTD) en el marco de la Directiva 2010/75/UE del Parlamento Europeo y del Consejo respecto a la cría intensiva de aves de corral o de cerdos”, i que estan descrites a la secció 4.6.1 del mateix document.

Només s’han de cobrir les basses en destinació?
Les basses noves d’explotacions porcines (>120 UGM/plaça) han de reduir les emissions un 80% respecte la tècnica de referència. Això no vol dir obligatòriament hagin de tapar les basses, però les úniques alternatives per reduir les emissions a nivell de bassa un 80% és cobrir la bassa amb una coberta rígida o flexible o instal·lar una bassa flexible.

Les basses existents d’explotacions porcines (>120 UGM/plaça) solament estan obligades a reduir un 40% les emissions quan el buidatge del purí de les naus és menor a 2 cops per setmana. Les alternatives de reducció d’un 40% de les emissions d’amoníac a la bassa són: Crosta natural o materials lleugers flotants (palla); peces geomètriques flotants, boles flotants, cobertes pneumàtiques, acidificació del purí o instal·lar una bassa flexible.

Les basses de purí de porcí d’engreix que formen crosta, també s’han de cobrir?
Des del febrer del 2021 les basses existents d’explotacions porcines han de reduir com a mínim 40% les emissions, i les basses noves han de reduir un 80% . La formació de crosta a la bassa ajuda a reduir fins un 40% les emissions. Per tant, les basses noves hauran de realitzar una altra MTD per reduir fins un 80% les emissions.

Es poden aplicar dejeccions ramaderes i altres fertilitzants orgànics en guarets?
No es poden fertilitzar els guarets amb dejeccions ramaderes ni amb altres fertilitzants orgànics. Només poden aplicar-se al final del període de guaret, de cara a fertilitzar el cultiu que el seguirà i tenint en compte els períodes d’aplicació (i les excepcions prèvia sembra o plantació) que esmenta el Decret en relació amb el cultiu previst.

Nitrogen a l’aigua de reg en el cultiu de l’arròs

El cultiu de l’arròs es caracteritza per estar inundat durant tot o part del seu cicle, amb entrades i sortides d’aigua difícilment mesurables. Part d’aquesta aigua circula horitzontalment i verticalment per la parcel·la sense ser aprofitada pel cultiu. Aquest fet, dificulta saber quina és l’aportació de nitrogen que entra a la parcel·la juntament amb l’aigua de reg.

Així doncs, per tal d’estimar el nitrogen aportat mitjançant el reg i facilitar el seu càlcul, es considerarà que la quantitat d’aigua utilitzada pel cultiu equival a les necessitats d’evapotranspiració de l’arròs durant la campanya i que s’ha considerat com a 7.000 m3 d’aigua.

D’altra banda, és necessari disposar d’una anàlisi de nitrats de l’aigua de reg. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, per exemple, ofereix aquestes dades (CHE_Aigües Superficials). Tot i això, l’agricultor també pot optar per utilitzar altres fonts, o bé per analitzar l’aigua d’entrada de les seves parcel·les (Fitxa Tècnica 31).

Per tal de facilitar el seu càlcul, es pot utilitzar com a referència la següent taula:
 

Concentració			Quantitat de nitrogen aportat (kg N/ha) considerant que el volum d’aigua de reg és de 7.000 m3/ha i any
Nitrat (NO3-) meq/l	Nitrat (NO3-) mg/l	N nítric (N-NO3-) mg/l
0,08	5	1,1	8
0,16	10	2,3	16
0,24	15	3,4	24
0,32	20	4,5	32
0,40	25	6	42

Exemple:
Si l’anàlisi de l’aigua de reg és de 10 mg de nitrats (NO3-)/l i durant la campanya s’utilitzen 7.000 m3 d’aigua per hectàrea, s’estarà aportant un total de 16 kg de nitrogen per hectàrea mitjançant l’aigua de reg.

Règim sancionador
D’acord amb l’article 30 del Decret 153/2019, les competències per a la imposició de sancions i per a la resolució de recursos són les següents:

  1. Correspon al director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia acordar l'inici dels procediments sancionadors i designar-ne l'instructor o instructora.

  2. Són competents per a imposar les sancions que estableix aquest capítol els òrgans següents:
    a) El director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, en cas d'infraccions lleus i greus.
    b) El director o directora general competent en matèria d'agricultura i ramaderia, en cas d'infraccions molt greus.

  3. Els òrgans competents per a resoldre els recursos d'alçada són:
    a) El director o directora general competent en matèria d'agricultura i ramaderia, si el recurs s'interposa contra actes dictats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.
    b) El conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, si el recurs s'interposa contra actes dictats pel director o directora general competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

Per què les sancions en cas de concentracions elevades de fòsfor o nitrats no estan contemplades al decret?
El règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants i del personal tècnic habilitat redactor de plans de gestió de dejeccions ramaderes, es troba regulat al capítol VII de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària.

En el cas del potassi, quines limitacions indica el Decret?
En l’article 29 i l’Annex 9, s’estableix que en els sòls agrícoles que reben fraccions líquides de sistemes de tractament NDN o similars, i en els quals la concentració de K (extracció amb acetat amònic) superi els llindars que s'hi indiquen, no s'ha d'incrementar el nivell d'aquest nutrient. Els llindars depenen del tipus de sòl d'acord amb la seva textura.