Quines són les principals preocupacions de les Comunitats de Regants?

L’Oficina del Regant ha realitzat un estudi per conèixer la situació actual de les Comunitats de Regants, els seus principals problemes i objectius de futur. Per recollir aquesta informació, durant els mesos de juny i juliol, es va enviar una enquesta a les Comunitats de Regants més importants en superfície del nostre territori, moltes d’elles agregades a l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).

L’enquesta ha estat resposta per un total de 24 Comunitats de Regants, de les quals set són de Tarragona, set de Lleida, quatre de Terres de l’Ebre, tres de Barcelona i tres de Girona. Pel que fa a la superfície, les Comunitats de Regants que han respost representen un total de 226.914 ha, és a dir, un 67,7% de la superfície de regadiu de Catalunya (tenint en compte la superfície que en tindran les de nova creació un cop finalitzades). Cal comentar que dins d’aquestes 24 Comunitats de Regants, n’hi ha que ocupen una gran superfície (especialment a la demarcació de Lleida que abasta el 53,7% de la superfície de reg de Catalunya) i per això els resultats de les enquestes són significatius sobretot a nivell de superfície regada.

Entre les enquestades també s’observa que hi ha 10 comunitats amb el 100% de la superfície en reg a pressió i vuit d’aquestes amb reg localitzat; sis comunitats de regants amb el 100% en reg per gravetat; i la resta tenen un percentatge de superfície de cada.

Per altra banda i com a resposta a un requeriment de la Responsable de polítiques transversals i d’igualtat de gènere per complimentar una de les línies de treball del Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya 2016-2020, l’enquesta també es va fer servir per a conèixer quin és el paper de les dones en les Comunitats de Regants, és a dir, si participen en llocs de decisió (com la Junta), llocs tècnics i administratius o com a usuàries.

Principals reptes del sector

Per a conèixer quina és la major preocupació en el dia a dia de les Comunitats de Regants, l’enquesta proposava valorar de l’1 al 5 les següents opcions: energia, modernització de la comunitat de regants, cost de l’aigua, escassetat de l’aigua, aspectes ambientals i d’altres, deixant l’opció d’afegir-ne alguna si no era cap de les anteriors.

Figura 1.- Principals preocupacions de les comunitats de regants actualment. Font: OdR

Tal com s’observa a la Figura 1, la preocupació més important recau en el tema energètic amb un 37% (tot i que si aquesta importància es determinés en funció de la superfície de reg no guardaria la mateixa relació). Com a segona preocupació, hi ha un empat entre l’escassetat de l’aigua (més destacada pels regants de les conques internes) i l’opció “Altres”, que engloba diferents aspectes proposats per les comunitats com el poc interès de les institucions, els problemes amb els usos de l’aigua i qüestions concretes del Delta de l’Ebre. En tercera posició, amb el mateix percentatge, trobaríem el cost de l’aigua (per algunes comunitats el preu és molt elevat) i la modernització dels regadius (més important per algunes comunitats que per altres). Els aspectes o compliments ambientals no representen cap preocupació per a totes elles, actualment no els veuen com a reptes i els assumeixen en el seu dia a dia.

Seguint amb el referent del cost de l’energia i el seu increment, per a un 54% les comunitats, la mesura més important que s’ha pres ha estat l’estudi de la facturació elèctrica per a una millor contractació elèctrica. També, alguna Comunitat de Regants ha començat a treballar amb energies alternatives, sobretot amb bombament solar.

Per altra banda, l’enquesta també volia conèixer com s’afronten les modernitzacions de les instal·lacions de reg o si en tenen previstes. Cinc Comunitats de Regants no tenen previst cap modernització, dues d’elles són regs nous, i la resta estan en diverses millores de la xarxa i modernització del regadiu. En algunes d’elles la modernització ha estat la millora de la xarxa principal amb revestiments, en d’altres l’automatització de la xarxa o la gestió dels torns de reg. En dues de les comunitats s’ha començat el canvi del reg per gravetat al reg a pressió. Aquest aspecte no és homogeni ja que les Comunitats de Regants enquestades es troben en diferents períodes de creació, les més noves ja són amb regs pressuritzats i les més antigues realitzen processos de millora de les xarxes de distribució amb diferents ajuts del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP).

Una altra de les preguntes formulades és si la comunitat de regants es gestiona amb personal propi o aliè. Totes disposen de personal propi, excepte sis comunitats que corresponen a superfícies molt petites. De tota manera hi ha molt poques que tinguin prou personal per cobrir totes les necessitats i recorren a personal aliè per poder donar sortida a temes concrets.

Finalment, i en forma de conclusions, es proposava establir quin és el problema més important en la gestió diària de les comunitats de regants, en aquest cas les respostes són més diverses, però tot i així, cinc comunitats de regants expressen que és el tema del cost energètic, per a altres ho són el temes legals (sobretot els impagats en el cobrament dels rebuts), dos destaquen temes tècnics d’instal·lacions, i altres temes serien incrementar la superfície de reg, la falta de relleu generacional al sector agrari o la competència d’usos en el repartiment dels canons de l’aigua.

Poca presència de la dona en les Comunitats de Regants

Malgrat que aquestes corporacions de decisió i implicació en el territori poden aportar grans canvis en la viabilitat de les explotacions, les dones hi participen poc. La presència de la dona en les Comunitats de Regants és molt baixa, amb un 26% de mitjana, i quasi inexistent en els òrgans de decisió, amb només el 3%.

Cal recordar que una Comunitat de Regants té com a finalitat l’aprofitament col·lectiu d’aigües amb destinació fonamental pel reg de les seves finques. Cada comunitat de regants està formada per un nombre determinat de vocals, un tresorer, un o varis vicepresidents i un president elegits en assemblees generals. Tot aquest organigrama es determina segons les ordenances o estatuts que s’hagin aprovat a cada Comunitat de Regants.

Maite Sisquella (Oficina del Regant)