面包屑导航

Sanitat vegetal - Foc bacterià - Titol pàgina

Foc bacterià

Img capcalera foc bateria

Capcalera con titol de foc bacteria amb foto de símptoma foc bacteria

Sanitat Vegetal - Introducció Foc Bacterà


El foc bacterià de les rosàcies, causat pel bacteri Erwinia amylovora, afecta espècies de gran valor comercial, com la perera, la pomera, el nesprer, el codonyer i diverses plantes ornamentals i silvestres. Els efectes del foc bacterià poden arribar a ser devastadors, ocasionat greus pèrdues. La gran importància econòmica d'aquests conreus en les zones fructícoles de Catalunya exigeix que la lluita contra aquesta malaltia sigui contundent i es dugui a terme amb la col•laboració de tot el sector.

Sanitat Vegetal - Foc Bacterià (text)

  • El foc bacterià (Erwinia amylovora) és un organisme nociu que ataca la perera, la pomera, el codonyer i el nesprer, així com plantes ornamentals i silvestres de la família de les rosàcies: Amelanchier, Chaenomeles, Cotoneaster, Crataegus, Cydonia, Eryobotrya, Malus, Mespilus, Photinia davidiana, Pyracantha, Pyrus i Sorbus.
  • Hi ha una molt diferent sensibilitat a la malaltia segons les espècies i les varietats.
  • Els danys poder ser molt greus, especialment en perera, ja que produeix la mort de l'arbre atacat en un curt període de temps.
  • El bacteri fou descrit per primer cop l'any 1780 a Amèrica del Nord.
  • És la primera malaltia vegetal que es va demostrar que era causada per un bacteri i el primer bacteri fitopatogen que es va demostrar que era transmissible per insectes.
  • La seva dispersió és molt fàcil, la penetració a la planta es dóna a través d'obertures (naturals o artificials) i la dispersió un cop dins la planta és també molt ràpida. Per tot això, el bacteri té una elevada capacitat de generar resistències.

Cicle del foc bacterià

cicle del foc bacterià

Propagació de la malaltia
Distribució de la malaltia
Simptomatologia

El Servei de Sanitat Vegetal del DACC té entre les seves funcions el dirigir les campanyes oficials de lluita fitopatològica que han d'atendre la normativa establerta per al patogen en qüestió. En aquest sentit, aquest servei cada any organitza i desenvolupa en el territori català campanyes de prospecció, detecció i eradicació d’organismes nocius de quarantena. Aquesta prospecció consisteix en:

  • Prospecció de tots els punts de control de la xarxa permanent de vigilància, que és una xarxa fixa de punts on hi ha presents diferents tipus de plantes susceptibles al foc bacterià i que estan situats a les vores de vies de comunicació.
  • Prospecció intensiva de plantacions fruiteres de tot Catalunya, posant especial èmfasi en les zones amb més risc.
  • En les zones que mantenen l’estatus de zona protegida per al foc bacterià, prospecció de totes les parcel•les d’espècies susceptibles incloses en les zones de seguretat dels focus detectats almenys dos cops durant la campanya (primavera i tardor).
  • Prospecció de les parcel•les destinades a la producció de planta de viver de qualsevol de les espècies susceptibles.

En zona protegida, segons el que estableix la normativa, en cas de detecció d’un focus de foc bacterià el DACC  establirà una zona de seguretat al voltant del focus detectat, que cobrirà una extensió mínima d'un cercle d'1 km de radi i on s'efectuarà un seguiment intensiu.

Si durant dos anys, en les prospeccions oficials de les finques de la zona de seguretat no s’han observat nous símptomes de foc bacterià, es considerarà eradicat el focus.

{C}{C}{C}{C}{C}

 

El moviment de les arnes d'abelles a Catalunya està regulat a tres nivells:
Nivell comunitari:

  • Reglament d’Execució 2019/2072 de la Comissió, de 28 de novembre de 2019, pel qual s’estableixen condicions uniformes per a l’execució del Reglament (UE) 2016/2031 del Parlament Europeu i del Consell en allò que es refereix a les mesures de protecció contra les plagues dels vegetals, es deroga el Reglament (CE) núm. 690/2008 de la Comissió i es modifica el Reglament d’Execució (UE) 2018/2019 de la Comissió.

Nivell estatal:

  • Reial Decret 1201/1999, de 9 de juliol, pel que s'estableix el programa nacional d'erradicació i control del foc bacterià de les rosàcies.
  • Reial Decret 58/2005, de 21 de gener, pel que s'adopten mesures de protecció contra la introducció i difusió en el territori nacional i de la Comunitat europea d'organismes nocius per als vegetals o productes vegetals.

Catalunya:

  • Ordre AAM/77/2015, de 9 d'abril, per la qual es declara d'utilitat pública la lluita contra el foc bacterià i s'estableixen mesures per a la seva prevenció i lluita.

En conjunt s'estableixen dos tipus de requisits, en funció de si la zona on es troben les arnes d'abelles tingui reconegut o no l'estatus comunitari de zona protegida per al foc bacterià de les rosàcies. Pel que fa a Catalunya, la situació respecte al moviment de les arnes d'abelles seria la següent:

  1. Moviment d'arnes d'abelles dins de la zona protegida (tot Catalunya excepte les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, les Garrigues i l'Urgell)

    Les arnes es podran introduir en una zona protegida, si provenen de tercers països reconeguts com a exempts de la plaga, de determinats cantons suïssos lliures de la plaga, o d'altres zones protegides.

    En el cas que es declari un focus de foc bacterià en una zona protegida, les arnes d'abelles únicament es podran traslladar fora de la zona de seguretat, en el període comprès entre el mes d'octubre de l'any en que es detecti el focus i l'inici de la següent floració, i tant el moviment com la introducció d'arnes d'abelles a la zona indicada quedarà condicionada a l'autorització expressa del/de la director/a general competent en matèria de sanitat vegetal.

  2. Moviment d'arnes d'abelles fora de la zona protegida (Comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, les Garrigues i l'Urgell)

    La normativa sobre foc bacterià no especifica cap requisit per al moviment d'arnes en la zona no protegida. No obstant cal tenir en compte que no es poden traslladar arnes d'abelles des d'aquestes comarques cap a la zona protegida, llevat autorització expressa del/ del/de la director/a general competent en matèria de sanitat vegetal.