“El FEMPA ha de garantir la cohesió de les comunitats pesqueres i la consolidació de l’economia blava en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya”
TONI ABAD “El FEMPA ha de garantir la cohesió de les comunitats pesqueres i la consolidació de l’economia blava en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya”
Parlem amb Toni Abad, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
Toni Abad Majol, 61 anys, nascut a Roses, forma part d’una nissaga de pescadors del port, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona i patró major de la Confraria de Pescadors de Roses.
Com és el sector pesquer català?
El sector pesquer català es caracteritza per una flota costanera repartida al llarg del litoral, des de Llançà a les Cases d’Alcanar, que cada dia torna a port aportant als mercats i les cuines un producte de qualitat d’alta frescor lligat a la nostra cultura mediterrània. Som majoritàriament petites empreses familiars amb un fort arrelament als ports i les comunitats pesqueres.
El sector català està representat per les confraries de pescadors i federacions de confraries de pescadors, que són òrgans paritaris, amb representació igualitària de les empreses i la marineria, exemple de l’economia social al territori. L’autoorganització del sector, que es duu a terme des de fa més de 100 anys, posa en relleu la voluntat que ha tingut des de sempre el sector per organitzar-se i cuidar la mar. Per això la implementació de la cogestió pesquera per part de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la qual el Govern aposta per la descentralització de les decisions als comitès de cogestió, amb participació igualitària de l’Administració, el sector, la ciència i les ONG, ha rebut una acceptació molt gran del sector. Volem ser partícips de la cura i gestió dels nostres caladors.
El sector el conformem 587 embarcacions i 1.612 treballadors/res, de les modalitats d’arrossegament, encerclament, palangre i arts menors. Som un dels sectors principals de l’economia blava als municipis pesquers i l’únic que garanteix una activitat econòmica al llarg de l’any.
Quina és la situació del sector?
Els darrers 20 anys la flota pesquera s’ha reduït un 60,19%, motivat per una necessitat d’ajustar la flota a les possibilitats del recurs pesquer. El sector català ha estat amatent a les noves necessitats d’avançar cap a la sostenibilitat. Així, hem adoptat des de fa molts anys mesures voluntàries per protegir el recurs pesquer (vedes i tancaments definitius de caladors de pesca o reducció d’horaris i captures), millores de selectivitat de les arts i equips de pesca (implementació de llums de malla més selectives a les arts i equips per detectar la talla de les moles de peix per evitar la captura d’immadurs), reducció del consum de combustible i descarbonització de l’activitat pesquera (instal·lació de portes voladores o implementació d’energia solar fotovoltaica a les llotges), implementació de comitès i plans de cogestió pesquera, etc.
Tanmateix, sentim que la Comissió Europea no està valorant part d’aquests esforços. Existeix una voluntat de criminalització de l’activitat pesquera, amb polítiques i accions suposadament adreçades a la sostenibilitat que no tenen en compte la necessitat de garantir, juntament amb la sostenibilitat ambiental, la sostenibilitat econòmica i social. La implementació d’aquestes polítiques està ofegant el sector i generant una sensació anímica desoladora als molls. El que demana el sector és temps, temps per adaptar-se, ja que compartim els objectius de sostenibilitat, però hem de garantit també que quan aquests s’assoleixin encara quedin pescadors i comunitats pesqueres.
“La implementació d’aquestes polítiques està ofegant el sector i generant una sensació anímica desoladora als molls.”
Tota aquesta situació està portant a un problema de relleu generacional i a una necessitat d’aprofitar totes les iniciatives possibles per consolidar el sector i les comunitats pesqueres. Els fons europeus de la pesca són un instrument imprescindible per garantir la competitivitat del sector i fomentar la transició cap a la sostenibilitat i modernitat.
Quina ha estat la valoració del sector del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP 2014-2020)?
La valoració del FEMP a Catalunya que ha fet el sector pesquer ha estat positiva. El FEMP ha dinamitzat aquests recursos a les empreses pesqueres i marineria i a les confraries de pescadors i federacions. S’han garantit les inversions en les embarcacions pesqueres, inversions en els ports i llotges, els ajuts per garantir la competitivitat del sector (vedes, ajuts a pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna, etc.). També valorem positivament l’oportunitat que ha donat el FEMP per a la creació i funcionament de l’ICATMAR, institut oceanogràfic de Catalunya, que, amb la col·laboració del sector pesquer, permet recollir i analitzar la situació els recursos pesquers.
PESCANETA, iniciativa FEMP impulsada per les quatre federacions de confraries de pescadors de Catalunya, ha estat un projecte molt important per al sector en aquest període FEMP. La iniciativa, mitjançant la qual es quantifica la brossa marina recollida per la flota pesquera en la seva activitat ordinària, permet visibilitzar i dignificar la professió del pescadors i contribueix a la sensibilització i divulgació a la ciutadania, per part del sector pesquer, de la problemàtica dels plàstics al mar per intentar reduir aquest residu.
“S’han garantit les inversions en les embarcacions pesqueres, inversions en els ports i llotges, els ajuts per garantir la competitivitat del sector (vedes, ajuts a pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna, etc.).”
La Generalitat ha garantit l’accés al sector de les ajudes de forma àgil i amb una reducció molt significativa del termini de pagament d’aquestes ajudes; la garantia de recuperació de forma ràpida de les inversions permet al sector seguir invertint en noves actuacions. Som conscients que aquesta realitat no ha estat homogènia a la resta de comunitats autònomes i per això hem de reconèixer l’esforç de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible que gestiona el FEMPA.
Tanmateix, la interpretació dels requisits d’inadmissibilitat del FEMP en relació amb les infraccions administratives de la política pesquera, amb una interpretació a escala d’Espanya allunyada dels principis de proporcionalitat, ha estat un element molt negatiu en el període. Per aquest motiu, hem reclamat al Ministeri que es revisin aquests criteris, ja que posen en perill la competitivitat del sector.
Quina valoració feu del Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA 2021-2027)?
El FEMPA ha de garantir la cohesió de les comunitats pesqueres i la consolidació de l’economia blava en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya. L’oportunitat que ens ha atorgat el Departament d’implementar grups d’acció local pesquer (GALP) a tot el territori pesquer, liderats a més pel propi sector, ha de permetre un desenvolupament de les nostres comunitats, tot garantint la competitivitat dels sectors de l’economia blava, generant ocupació i enfortint la cohesió i sinergies de les nostres comunitats.
El FEMPA també ha de permetre fomentar les inversions a bord que contribueixen a reduir l’impacte de la pesca, millorar les condicions de treball i la seguretat i l’eficiència energètica i descarbonització de la nostra flota.
La implementació d’organitzacions de productors i productores de productes pesquers (OPP) són un instrument, cofinançat pel FEMPA, que pot contribuir, de forma complementària a les confraries de pescadors, a millorar la competitivitat del sector mitjançant iniciatives de planificació de les captures, comercialització i promoció dels nostres productes.
A més, és imprescindible assegurar que els mecanismes del FEMPA per compensar les aturades de la flota, tot protegint la competitivitat de les empreses i marineria, s’habiliten de forma àgil i garanteixen l’accés a tot el sector.
Un altre aspecte, al qual hauria de contribuir el FEMPA, és el de garantir el relleu dels consumidors de peix i el reconeixement dels nostres productes de proximitat, que no són ni millors ni pitjors, però són diferents i s'han de valorar.
