Ruta de navegació

ov bioeconomia menu h1

titulo encabezado marc

Marc del projecte

Ov bioeconomia carboni marc del pro text

Antecedents

L’Estratègia de bioeconomia de Catalunya (EBC2030) promou la producció de recursos biològics mitjançant processos locals i renovables. D’aquesta manera es contribueix a l’objectiu d’eliminar les emissions netes de carboni al 2050, en especial a través de dues línies estratègiques amb un gran protagonisme dels sòls:

  1.  Millorar la qualitat dels sòls agraris i forestals i fomentar el seu paper com a embornal de carboni mitjançant la fertilització de base orgànica i unes pràctiques agronòmiques i silvícoles més sostenibles, que evitin la dependència de matèries primeres no renovables. Amb aquestes actuacions es pretén reduir en un 30% les emissions vinculades a la gestió de les dejeccions ramaderes i dels residus alimentaris, així com incrementar en un 0,4% anual el carboni orgànic als sòls agrícoles fins el 2030.
  2.  Fomentar el proveïment de serveis ecosistèmics establint mecanismes de pagament per serveis ambientals, com ara la captura de carboni, que afavoreixin una gestió sostenible dels boscos i dels sistemes agrícoles i ramaders, i que garanteixin la viabilitat econòmica i social de la Catalunya rural.

Aquestes línies es van començar a implementar a través del Pla d’Acció 2022-2024 de l’EBC, que contemplava la creació d’un grup de treball sobre el carboni al sòl (GTCS) constituït per (1) aquelles unitats del Govern de la Generalitat més directament implicades en la gestió dels sòls, i (2) els centres de recerca vinculats a departaments de la Generalitat que tenen línies d’investigació en aquest àmbit, és a dir, Centre de Recerca en Agroecologia (Agrotecnio), Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), Centre de Recerca Ecològic i Aplicacions Forestals (CREAF), Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

En tot cas, prèviament a la constitució del GTCS, l’IRTA va redactar l’informe “El segrest de carboni als sòls de Catalunya, present i futur”, per encàrrec del Gabinet Tècnic del DACC. En aquest document es presenta la problemàtica global de pèrdua de carboni orgànic al sòl (SOC) degut a la degradació dels sòls, i com aquest fenomen afecta especialment els sòls agrícoles de Catalunya. Així mateix, s’identifiquen les pràctiques agrícoles que contribueixen a incrementar el SOC i quins són els obstacles per a implementar-les.

En aquest context, una de les primeres tasques del grup va ser la realització d’un inventari de les actuacions en matèria de sòls que han portat a terme tant el Govern de la Generalitat com els centres de recerca que participen al GTCS durant els darrers anys. D’aquesta manera es van identificar unes 120 accions de tot tipus (cartografia, projectes europeus, activitats demostratives, materials tècnics, etc.), un volum que evidencia el gran esforç dedicat a la recerca i la gestió sostenible dels sòls però, al mateix temps, la necessitat de capitalitzar tots els treballs i coneixements generats fins ara. Sobre la base dels elements anteriors, el GTCS va portar a terme un diagnòstic que ha identificat les següents carències i necessitats:

  1.  Falta d'informació sobre els tipus i qualitats dels sòls de Catalunya
  2.  Identificar i fomentar pràctiques agronòmiques i de gestió forestal que millorin la qualitat i el segrest del carboni al sòl
  3.  Validar el coneixement i fomentar canvis de pràctiques cap a la fertilització sostenible, preferentment amb materials orgànics i dejeccions ramaderes
  4.  Impulsar l’aprofitament de residus i la producció de materials orgànics de qualitat
  5.  Restaurar els sòls a través d’esmenes i pràctiques regeneratives validades
  6.  Acompanyar el sector en la seva incorporació a processos de certificació de captura de carboni

Precisament, Carboni al Sòl és un projecte que articula el conjunt d’agents i recursos de la Generalitat per donar resposta a aquestes necessitats. Per tant, tot i que el projecte sorgeix dels compromisos de l’EBC2030, també té en compte altres instruments de planificació que incideixen sobre el vector sòls com són l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030 (ESCACC30), l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya (Esnatura), el Programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries, la Producció Agrícola Sostenible, el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2030 (PRITAC 2030), la Programació de desenvolupament rural a Catalunya 2023-2027, el Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 i l’Agenda Rural de Catalunya.

Així mateix, Carboni al Sòl s’articula amb els altres sis projectes sobre sòls finançats pel Fons Climàtic: AgriCarboniCat, AgriRegenCat, Agroeconomia Circular, MERCO2-CAT, Mitigació en arròs i Regenera.Cat.

 El segrest de carboni als sòls de Catalunya, present i futur

 Inventari d’actuacions en matèria de sòls

 AgriCarboniCat: Agricultura del Carboni a Catalunya

 AgriRegenCat: Agricultura Regenerativa a Catalunya

 AgroEconomia Circular

 Mitigació del canvi climàtic en arròs: Optimització del balanç de Carboni

 Regenera.cat


Objectius

El projecte Carboni al Sòl té una doble finalitat:

  1.  Sistematitzar, consolidar i difondre el coneixement generat pels centres de recerca adscrits en matèria de salut dels sòls i agricultura del carboni des dels diferents vessants: les perspectives forestal i agronòmica, l’ús de materials orgànics, la recuperació de sòls degradats, la modelització del carboni en el sòl i la certificació de les absorcions de carboni.
  2.  Transferir aquest coneixement a l’administració i al sector agroforestal en forma de polítiques públiques i de pràctiques agronòmiques i silvícoles que contribueixin a la millora de la salut dels sòls i la captura de carboni.

 Grup de Treball de Carboni al sòl