Publicador de continguts

ARTICLE TÈCNIC | 24/03/2025 Ruralcat

La formació agrària a Catalunya: tres propostes destinades a la formació dels joves agricultors

En aquest article tècnic es parla sobre el projecte de Mentoria per a joves agricultors i agricultores, de la nova Escola Agrària d’Horticultura i Noves Tecnologies que s'ha impulsat aquest 2023 i de l'Escola de Pastors de Catalunya que es va crear el 2009

Dossier tècnic 129: El relleu generacional i l’emprenedoria agrària a Catalunya

01. El programa de mentoria, un nou format perquè els joves que s’incorporen a l’activitat agrària adquireixin els coneixements per tenir empreses viables

Una de les actuacions previstes dins de l’Estratègia de relleu generacional de Catalunya per al període 2023-2027 és la formació en mentoria.

El Servei de Formació Agrària (SFA), que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, ha posat en marxa aquest 2023 el projecte de Mentoria per a joves agricultors i agricultores. La nova iniciativa es dirigeix als joves que sol·liciten l’ajut de primera instal·lació, i aquest programa pilot ho ha estat per als que van demanar-lo l’any 2022. L’objectiu és acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.

La mentoria es basa en l’aprenentatge de joves –anomenats mentorats o mentorades–que comencen la seva activitat professional en el sector agropecuari i tenen un projecte viable. Són persones implicades, amb ganes d’aprendre i participen al programa de forma voluntària. Aquests mentorats i mentorades estan orientats per professionals –anomenats mentors i mentores– amb una experiència laboral destacable i amb un negoci similar als dels joves.

Els mentors que assessoren i acompanyen els joves en aquest període destaquen per ser empàtics i bons comunicadors, i són professionals amb expertesa, que aporten coneixements els joves mentorats, tant tecnològics com de gestió empresarial. Ajuden els mentorats a enfocar els seus projectes empresarials i a resoldre situacions i possibles problemes que puguin sorgir en la gestió de la seva nova empresa.

"El programa de mentoria compta amb la col·laboració de professionals amb una àmplia trajectòria en el sector agropecuari, que aporten coneixements i ajuden a enfocar els projectes de negoci dels i les joves".

Un altre aspecte molt important de la mentoria és que la relació de confiança que s’estableix entre mentor i mentorat es pugui mantenir en un futur. El programa es va iniciar al gener de 2023 i s’allargarà fins al mes de novembre. En la primera fase, i durant un període de dues o tres setmanes, els joves treballen i comparteixen el seu dia a dia a les empreses dels seus respectius mentors, amb l’objectiu que el mentorat pugui fer una immersió directa. D’aquesta manera, aprèn dels èxits i també de les dificultats i possibles fracassos, per tal que després ho pugui aplicar en el seu propi negoci. El jove treballarà durant tot aquest temps per aconseguir uns objectius fixats a l’inici del programa. És com si parléssim comparativament de mestre i aprenent, amb el vincle que el mentorat pot preguntar tot el que necessita saber, i el mentor li ha de donar raó i motivacions perquè pugui aprendre d’ell.

En tot aquest procés és fonamental la tasca dels tutors i tutores d’incorporació de les escoles agràries que participen en el projecte i que estan coordinats per l’SFA. Són un pilar crucial, tant per a la difusió del programa com per a la selecció de joves i dels mentors i mentores, la planificació de les estades i el seguiment de les activitats, donen suport i faciliten que la mentoria sigui al màxim de profitosa per als i les joves.

Projecte pilot

En aquest projecte participen nou escoles agràries (Amposta, Espiells, Gandesa, Manresa, Mas Bové, Pirineu, Santa Coloma de Farners, Solsonès i Tàrrega), que han seleccionat 12 joves voluntaris –set dones i cinc homes–, de diferents comarques de Catalunya i amb orientacions ben diverses.

Les orientacions productives de les empreses dels mentorats són variades: sis de ramaderia (oví de carn i llet, boví de carn, equí de carn i avícola de posta) i sis agrícoles (fruita dolça, fruita seca, horta, vinya, olivera i planta ornamental). En total, vuit d’aquests projectes són de producció ecològica.

Quan s’hagi acabat el període formatiu, tots tres (mentor, mentorat i tutor d’incorporació) avaluaran l’aprenentatge aconseguit, amb la confiança que tornarem a repetir el programa els propers anys.

Finalment, cal recordar que el Servei de Formació Agrària, a través de les seves escoles, disposa d’un programa de formació per a la incorporació de joves que es sustenta en l’acompanyament per part del tutor/a d’incorporació. A més, les 15 escoles agràries ofereixen tot un seguit de cursos de formació contínua de diferents àmbits com la formació en noves tecnologies aplicades al sector agroalimentari de l’escola agrària de Cabrils.

02. La nova Escola Agrària d’Horticultura i Noves Tecnologies

El Servei de Formació Agrària, a través de les seves escoles, disposa d’un programa de formació per a la incorporació de joves que se sustenta en l’acompanyament del tutor/a d’incorporació, tal com s’ha comentat anteriorment. A més, les 15 escoles agràries ofereixen tot un seguit de cursos de formació contínua de diferents àmbits.

En aquest sentit, l’any 2023, el DACC ha posat en marxa a Cabrils (Maresme) la nova Escola Agrària d’Horticultura i Noves Tecnologies, amb l’objectiu d’impulsar la formació en matèria de digitalització i noves tecnologies i donar resposta a les necessitats del sector i també de promoure la creació de nous llocs de treball que siguin atractius per als joves, tot afavorint el relleu generacional i captant talent jove per al món rural.

La nova Escola Agrària pretén ser un model d’innovació oberta amb una forta interdependència de col·laboració del sector privat, dels professionals de l’horticultura i de les entitats i organitzacions representatives del sector agroalimentari, per tal de recollir totes les demandes de necessitats formatives i també les seves tendències.

La creació de la nova Escola dona resposta a la necessitat d’oferir formació contínua al sector agroalimentari en l’àmbit de les noves tecnologies i l’horticultura.

Pel que fa a l’horta, aquesta necessitat ha estat reivindicada des de fa anys pel sector mateix i les organitzacions representatives.

En relació amb el vessant més tecnològic, es considera necessari implementar les noves tecnologies en el sector agroalimentari com a solucions per enfortir-lo, fer-lo més competitiu, més eficient, més sostenible i més tecnificat.

Per tot plegat, els objectius principals de l’Escola Agrària de Noves Tecnologies i Horticultura són, entre d’altres, millorar les competències professionals de les persones (incrementar i captar el talent i afavorir la incorporació de joves), amb una clara especialització en l’horticultura, així com impulsar la digitalització, la implantació de les noves tecnologies i els projectes de transferència tecnològica del sector agroalimentari.

03.15 anys d’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya

L’any 2009 neix l’Escola de Pastors de Catalunya, una proposta formativa que pretén garantir el relleu generacional de la ramaderia extensiva a Catalunya. Neix en clau local, al Pallars Sobirà, però ben aviat s’estén per tot el territori, ja que respon a una necessitat que emergeix arreu. Des de l’inici compta amb el suport de l’EA del Pallars, que facilita la validació de la formació per tal que aquesta sigui reconeguda com a part de la formació obligatòria necessària per demanar l’ajut de primera instal·lació.

Quinze anys més tard, la iniciativa, tot i haver evolucionat, es manté fidel al model de petita pagesia, basat en l’agroecologia, amb projectes a escala humana, que volen ser viables econòmicament i emocionalment. Ara s’anomena Escola de Pastors i Pastores. Un canvi que pot semblar menor, però que pretén reivindicar el paper de la dona en la ramaderia extensiva.

Actualment, la formació dura sis mesos i mig, dels quals dos i mig són de teoria i quatre són de pràctiques. Durant la teoria es veuen continguts bàsics per dur a terme l’ofici i s’aprofundeix en aquells que es consideren cabdals o representen una finestra d’oportunitat per a la nova pagesia: alimentació, maneig i sanitat, silvopastura, pastor/a d’agrupaments de muntanya, transformació i gestió d’empresa. Un total de 320 hores teoricopràctiques que es complementen amb les pràctiques, amb l’experiència del dia a dia d’una explotació en actiu de la mà de pagesos i pageses que, a banda del seu projecte productiu, decideixen desinteressadament participar en el projecte i assumir la figura de formador/a que acompanya l’aprenentatge d’aquelles persones que volen dedicar-se als animals. L’escola no seria possible sense aquesta col·laboració.

En aquests anys, s’han format 247 persones, d’uns 30 anys d’edat de mitjana, provinents tant d’entorns rurals com urbans. La gran majoria té estudis de grau mitjà o superior (52% i 38%, respectivament).

"En aquests anys, s’han format 247 persones, d’uns 30 anys d’edat de mitjana, provinents tant d’entorns rurals com urbans. La gran majoria té estudis de grau mitjà o superior (52% i 38%, respectivament)"

El nombre de dones a la formació no ha deixat d’augmentar des dels inicis fins arribar a la 15a edició, en què hi ha més dones que homes fent la formació. Una realitat que mostra com, a poc a poc, les referents femenines del sector prenen protagonisme i encoratgen d’altres a emprendre el mateix camí.

Maria i Roger, exemples d’incorporació al sector agrari i exalumnes de l’Escola de Pastors. Foto: Escola de Pastors.

El percentatge d’abandonament del curs és molt baix, un 12,6%, i la taxa d’incorporació al sector prou alta (prop del 60% està treballant al sector i un 20% en vies de treballar-hi). Aquests són indicadors clars que la formació funciona, que genera l’interès i té la qualitat per satisfer les expectatives de l’alumnat.

D’aquelles persones que treballen en ramaderia, el 62,8% tenen un projecte propi i el 37,2% treballen per tercers.

Com sempre, la millor manera de conèixer una iniciativa és a partir dels seus protagonistes:

-Álex, alumne de 2017, va tenir la sort de prendre el relleu de la finca de cabra de llet amb formatgeria on va fer les pràctiques.

-Cristina, alumna de 2014, amb en Marc, alumne de 2011, tenen un ramatde cabra de Rasquera per a la gestió i manteniment de franges a Begues. Una pastura dirigida a la prevenció d’incendis.

-Maria, des de 2016 que va fer el curs de l’escola, no ha parat de treballar al Pallars Sobirà. Una de les millors prescriptores, gràcies a la seva bona feina al sector.

-Roger, alumne de 2021, guarda els ramats agrupats a la muntanya de Boldís, mentre els ramaders aprofiten l’estiu per fer l’herba.

Aquests són alguns exemples de les persones que han passat per l’escola i que a dia d’avui són part del sector primari de Catalunya.

Autoria

Joan S. Minguet Pla