MIREIA MEDINA  “Amb la nostra activitat, protegim els interessos dels agents de la cadena alimentària i contribuïm a prevenir i eliminar el frau”

Parlem amb Mireia Medina Sala, directora del Laboratori Agroalimentari de Catalunya

Mireia Medina Sala, cap del Laboratori Agroalimentari

Mireia Medina Sala (Sant Feliu de Llobregat, 1965), és la cap del Laboratori Agroalimentari des de fa una dècada i per segona vegada, després d’haver-ho estat del 2003 al 2013. Llicenciada en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1988 i Diplomada en Funció Gerencial a les Administracions Públiques per l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE) l’any 2002. Funcionària del Cos de Titulats Superiors Veterinaris des de l’any 1990, també va ser cap de la Unitat d’Anàlisis Especials del Laboratori Agroalimentari durant 11 anys (1992-2003) i Subdirectora General d'Indústries i Qualitat Agroalimentàries del DARPA, en funcions, del 2013 al 2016 (3 anys).

Ens pot detallar una mica quina ha estat la seva trajectòria professional al Laboratori?

Em vaig incorporar al Laboratori l’any 1990 com a funcionària del Cos de Titulats Superiors Veterinaris i, inicialment, com a tècnica de laboratori. Els inicis van ser d’aprenentatge i també de reptes, ja que vam començar a desenvolupar una metodologia o bé metodologies per detectar substàncies prohibides, com el clenbuterol, en orines i pinsos. Al cap de dos anys, el 1992, vaig poder optar al lloc de cap de secció de la Unitat d’Anàlisis Especials, on vaig estar treballant en funcions fins al 1997, moment en el qual en vaig prendre possessió. Va ser una etapa en què vaig aprofundir molt en els coneixements tècnics i vaig poder desenvolupar el treball en equip.

Uns anys més tard, el 2003, vaig passar a ocupar el lloc de cap del Laboratori, càrrec que vaig exercir durant deu anys. Van ser uns anys molt intensos, sobretot dedicats a la gestió i al desenvolupament intern del Laboratori en temes de qualitat, reorganització i nous processos.

L’any 2013 em van proposar ocupar el càrrec de subdirectora general d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries, menys tècnic però molt exigent i interessant; va ser una etapa que vaig gaudir molt i que em va permetre conèixer a fons el sector agroalimentari, que tant m'agrada.

Finalment, el febrer del 2016, vaig tornar al Laboratori, on tenia el lloc reservat i on he estat exercint, molt contenta i agraïda, fins avui dia. 

Quan va assumir la direcció del Laboratori, quin era el principal repte que tenia sobre la taula? I quin diria que és el repte avui?

Quan vaig assumir la direcció del Laboratori, aquest s’havia desenvolupat molt i necessitava una reorganització interna, una estructura de funcionament adequada i l’establiment de nous processos per millorar la qualitat tècnica i l’eficiència o temps de resposta. També calia una modernització de les instal·lacions. Tot plegat, i sabent que l’administració té els seus temps i inèrcies, va suposar molt d’esforç. Per contra, pel que fa a les inversions en equipament analític, sempre havíem estat capdavanters i ben dotats.

I el repte d’avui, si ho simplifico i n’identifico només un, diria que és la digitalització. Tot i això, el tema del personal també ens preocupa molt. Comptar amb una plantilla suficient, estable i qualificada, i ser capaços d’atraure i retenir el talent és clau si volem ser referents.

Alhora, hem de continuar treballant per disposar d’una infraestructura equipada, segura i respectuosa amb el medi. Hem de continuar avançant per mantenir equipament analític d’última generació. Hem de continuar orientats a donar el millor servei possible, atenent les demandes dels cossos d’inspecció. Cal tenir capacitat de resposta i disposar de l’acreditació, sota l’empara de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025, amb un abast ampli i flexible, adequat a les necessitats del control alimentari.

Com ha canviat el funcionament del Laboratori i el seu paper en el sector al llarg d’aquests anys?

Penso que ens hem professionalitzat molt. Quan em pregunten per la nostra feina, acostumo a dir que, malgrat ser un servei de l’Administració, funcionem com una petita empresa. Tenim clients, proveïdors, pressupost propi (som un centre amb autonomia de gestió), una infraestructura, un sistema de qualitat acreditat i una plantilla pluridisciplinària amb més de quaranta persones. Treballem amb objectius i mesurem els resultats amb indicadors. Tenim una missió i una visió molt clares. Tot plegat, per donar el millor servei possible amb els recursos de què disposem. Tot això incideix en el sector perquè, amb la nostra activitat, protegim els interessos dels agents de la cadena alimentària i contribuïm a prevenir i eliminar el frau. També vetllem perquè es compleixin els alts estàndards de seguretat alimentària que tenim.

La nostra evolució ha anat lligada a la del sector, en el sentit que a Catalunya, com a la resta d’Europa, es disposa dels estàndards de qualitat i seguretat alimentària més alts del món, i hem hagut d’adaptar-nos i aplicar els canvis normatius. La legislació en aquest àmbit és molt restrictiva i nosaltres en vigilem el compliment.

“La nostra evolució ha anat lligada a la del sector, en el sentit que a Catalunya, com a la resta d’Europa, es disposa dels estàndards de qualitat i seguretat alimentària més alts del món”

Quin ha estat el moment més delicat que ha viscut al capdavant del Laboratori? Recorda alguna situació que li hagi marcat especialment?

Ja ho crec, amb 36 anys de servei hi ha hagut moments de tot. El que em va marcar especialment va ser als inicis, els anys 1991 i 1992, quan va morir sobtadament el cap del Laboratori, el Carlos González. Això ens va afectar moltíssim a tot l’equip i al funcionament del centre. Era una època en què estàvem desenvolupant la metodologia analítica per detectar substàncies prohibides en productes d’origen animal: el cas de les hormones i dels beta-agonistes, com el clenbuterol, en orines i pinsos, que s’utilitzaven per a l’engreix il·legal i que més endavant suposarien un canvi de paradigma en la producció animal al nostre país. Treballàvem matí, tarda i nit, fèiem torns i anàvem desbordats de feina, però va ser molt satisfactori veure l’impacte que van tenir aquells controls en la seguretat alimentària.

El Laboratori ha viscut una transformació tecnològica molt important. Hi ha alguna innovació que hagi canviat radicalment la manera de treballar?

Amb 50 anys d’història, el Laboratori s’ha transformat completament. S’ha adaptat i ha innovat a mesura que canviava i es reorientava la seva activitat. Els inicis van ser molt centrats en el suport al sector agrari i en la vigilància del frau. Per exemple, s’analitzaven moltes mostres de sòls, adobs i formulats fitosanitaris. Anys més tard es van deixar d’analitzar les mostres de sòls perquè el servei es va externalitzar.

També s’analitzaven vins, begudes alcohòliques, productes lactis, olis i pinsos. Els paràmetres que s’estudiaven eren sobretot de composició i qualitat, de components en concentracions elevades. A principis dels anys vuitanta, amb els primers episodis de crisis alimentàries, com la de l’oli de colza, el Laboratori va haver de fer un esforç per dotar-se d’equipament analític i va començar a investigar residus de substàncies. Per assolir límits de detecció més baixos i analitzar concentracions reduïdes, es van adquirir equips de cromatografia. Inicialment, es disposava de cromatògrafs de gasos i líquids amb detectors convencionals, com el GC-FID/ECD/FPD i l’LC-UV/F/IR/DAD.

Als anys noranta, l’espectrometria de masses va esdevenir una tècnica estandarditzada i el Laboratori va adquirir equips de GC-MS (cromatògraf de gasos amb detector d’espectrometria de masses simple), que proporcionaven informació espectral de les substàncies i permetien una identificació més segura i fiable.

Als anys 2000, amb l’evolució de l’espectrometria de masses, la tècnica LC-MS/MS (cromatografia de líquids amb detector de masses triple quadrupol) esdevé clau en el control alimentari i en la detecció de residus veterinaris, plaguicides i contaminants naturals.

Pel que fa a l’anàlisi d’elements químics (micro o macronutrients) i metalls pesants, també hi ha hagut una transformació important. Abans es treballava amb equips d’absorció atòmica amb flama o forn de grafit, i ara es disposa d’equips molt més sensibles, precisos i automatitzats, com l’ICP-AES (plasma acoblat inductivament amb detector d’espectrometria òptica) i l’ICP-MS (plasma acoblat inductivament amb detector d’espectrometria de masses).

Cal destacar també l’evolució en les anàlisis microbiològiques i genètiques, així com en el control alimentari d’OMG (organismes modificats genèticament), àmbits en què el Laboratori ha incorporat equipament de PCR (reacció en cadena de la polimerasa) en temps real.

“A principis dels anys vuitanta, amb els primers episodis de crisis alimentàries, com la de l’oli de colza, el Laboratori va haver de fer un esforç per dotar-se d’equipament analític i va començar a investigar residus de substàncies”

Com ha evolucionat la relació entre el Laboratori i el sector agroalimentari al llarg d’aquestes dècades? 

Als seus orígens, als anys setanta i vuitanta, el Laboratori formava part de la “Red Nacional de Laboratorios Regionales del Estado”, una xarxa d’onze laboratoris creada per fomentar la defensa del frau i les anàlisis agrícoles, així com la normalització i tipificació dels productes agrícoles. El vi i les begudes alcohòliques, així com els fertilitzants, els sòls, els substrats de cultiu i l’aigua de reg, eren els principals productes que s’analitzaven. En aquella època, el vessant agrari tenia molt de pes. A més de la vigilància i el control del frau, també es donava suport al sector a través dels serveis d’extensió agrària. S’establien convenis amb empreses i organitzacions sectorials i es participava en assaigs diversos de transferència tecnològica i de caracterització (com en el cas de la qualitat farratgera i de la fertilització del sòl).

En etapes posteriors, i després del traspàs de competències a la Generalitat, durant les dècades dels vuitanta i noranta, les anàlisis d’aliments i pinsos van adquirir més rellevància. Es va potenciar la vigilància i el control, i no tant el suport al sector agrícola, que ja es podia fer des de laboratoris privats (com en el cas dels sòls o de les llets). La denominació oficial del Laboratori n’és un bon exemple: el Laboratori Agrari de Cabrils va passar a denominar-se Laboratori Agroalimentari a finals dels anys noranta, coincidint amb la reorganització i regulació dels laboratoris agroalimentaris de Catalunya.

Amb les crisis alimentàries sorgides, tant dins com fora del territori de Catalunya, i amb les restriccions normatives en temes de seguretat alimentària, el Laboratori es va anar especialitzant en anàlisis de residus —tant de contaminants com de substàncies prohibides—, de plaguicides, de microorganismes patògens i d’organismes modificats genèticament.

Però, sobretot, allò que va fer canviar radicalment l’especialització del Laboratori en temes de control va ser l’obligatorietat de l’acreditació segons la norma de qualitat que havia de garantir la competència tècnica, l’actual ISO 17025.

A partir dels anys 2000, el Laboratori va passar a donar molt suport i assessorament als laboratoris del sector agroalimentari, especialment en temes de qualitat. S’organitzaven tallers pràctics, jornades tècniques i formacions específiques relatives a la validació dels mètodes d’assaig i als criteris de qualitat dels mètodes. El Laboratori va esdevenir proveïdor d’assaigs d’aptitud per a altres laboratoris: preparava mostres homogènies i estables que es posaven a la venda perquè els laboratoris es poguessin intercomparar i obtenir dades de traçabilitat externa. Era el Programa Inter2000. Es comptava amb un grup assessor de mètodes fisicoquímics i un altre de mètodes microbiològics, formats per representants experts i especialitzats dels laboratoris del sector.

Actualment, aquests serveis ja existeixen al mercat, de manera que el Laboratori dedica els seus esforços a garantir la seva pròpia expertesa tècnica i a donar servei als plans de control oficial de la qualitat i la seguretat alimentària. Més del 50% de les mostres que s’analitzen al Laboratori són de pinsos. Es treballa per al propi Departament, però també som designats per altres comunitats autònomes i pel Ministeri d’Agricultura, en aquest cas per dur a terme plans de control a la frontera de pinsos originaris de països tercers. 

“Actualment, més del 50% de les mostres que s’analitzen al Laboratori són de pinsos. [...] També som designats pel Ministeri d’Agricultura per dur a terme plans de control a la frontera de pinsos originaris de països tercers”

Com es garanteix la independència i el rigor tècnic en un context on les exigències normatives i socials són cada vegada més altes?

La missió del Laboratori és garantir la qualitat i la seguretat dels productes agroalimentaris a través de serveis analítics fiables, acreditats, eficients i innovadors, en el marc d’un sistema agroalimentari català saludable i de confiança, tal com es defineix en l’Estratègia Alimentària de Catalunya 2025-2028. Els laboratoris de control estem supeditats a l’acreditació d’una norma de qualitat que garanteix la competència tècnica. La norma en qüestió és la ISO/IEC 17025:2017. El Laboratori fa 27 anys que la té acreditada. Inicialment, era la norma EN 45001:1989, que més tard va ser reemplaçada per la ISO/IEC 17025:1995 i, posteriorment, per l’ISO/IEC 17025:2017. El Laboratori va ser el primer laboratori oficial de l’Estat, en l’àmbit agrari, a acreditar-la.

L’acreditació del Laboratori ens permet demostrar que treballem de manera rigorosa i que tenim la capacitat de generar resultats vàlids, segurs i fiables. A més, durant tots aquests anys, el Laboratori ha anat ampliant l’abast de l’acreditació per tal de donar resposta als requeriments del control oficial, cada vegada més exigents. Avui dia continua treballant en aquest sentit per ser un referent tècnic en el sector agroalimentari.

Quin paper juga avui el Laboratori en la protecció del consumidor, però també en la competitivitat del sector agroalimentari català?

El Laboratori actua en el vessant de la qualitat i de la seguretat alimentària i, per tant, intervé en la protecció de la salut pública i en la competitivitat de les empreses.

No oblidem que el sector agroalimentari és un dels pilars de la nostra economia i representa gairebé el 19% del PIB, essent el primer sector industrial del país en facturació i ocupació. Un sector amb tant d’impacte econòmic necessita un sistema de control robust, com el que tenim. La funció del Laboratori, sens dubte, és indispensable per prevenir els riscos sanitaris, combatre el frau i protegir els interessos dels agents de la cadena, tant empreses com consumidors. En definitiva, el Laboratori contribueix al fet que el model agroalimentari català sigui saludable i de confiança.

“El sector agroalimentari és un dels pilars de la nostra economia i representa gairebé el 19% del PIB. [...] El Laboratori contribueix al fet que el model agroalimentari català sigui saludable i de confiança”

Podria destacar alguna investigació que s’hagi realitzat des del Laboratori i consideri clau?

El Laboratori ha estat pioner a Catalunya en la incorporació de tècniques com la cromatografia i l’espectrometria de masses per detectar residus i contaminants (pesticides, metalls pesants o substàncies prohibides), però també en el desenvolupament de mètodes per identificar adulteracions i fraus alimentaris, com la presència d’ingredients no autoritzats o determinats patògens. Aquestes anàlisis, basades en tècniques fisicoquímiques, microbiològiques i de biologia molecular, han estat essencials en la lluita contra el frau i en la verificació de l’autenticitat de productes com olis, vins, carns i pinsos.

El que sens dubte destacaria com un dels avenços més rellevants —i que va situar el Laboratori en una posició capdavantera— van ser les anàlisis de clenbuterol (beta-agonistes) en mostres de pinso, orina i ulls de boví, mitjançant cromatografia de líquids amb detector de fotodíodes. Igualment importants van ser les anàlisis d’hormones (estrògens, andrògens i progestàgens) en implants i teixits animals, realitzades amb cromatografia (HPLC o GC) combinada amb detectors ultraviolats o espectrometria de masses, després d’una extracció i purificació laboriosa del teixit. Eren mètodes sensibles però lents, que requerien una elevada càrrega de preparació manual i una gran especialització tècnica.

Mirant cap al futur, quins reptes preveuen des del Laboratori?

La intel·ligència artificial. Encara hem de veure com aquesta impactarà en el sector agroalimentari i, de retruc, en la nostra activitat, en els nostres processos i en les tecnologies que utilitzem. També veiem que el món està canviant molt ràpidament i que l’Administració no té la capacitat d'adaptació o flexibilitat que caldria. El context geopolític, les guerres, els preus, el canvi climàtic, les matèries primeres, la sostenibilitat… Cada dia tenim una notícia que ens impacta més que l’anterior. És difícil preveure com ens adaptarem al món del “clic” i la immediatesa.

Nosaltres haurem de continuar treballant amb rigor i planificació, i col·laborant amb tots els agents, fent xarxa. Sols no anirem enlloc.