Optimització del reg en olivera en condicions mediterrànies

Davant el context de canvi climàtic i escassetat de recursos hídrics, és imprescindible adaptar les estratègies de reg per garantir tant la sostenibilitat ambiental com la rendibilitat econòmica de les explotacions. Tot i que l’olivera és un cultiu resistent, capaç de suportar períodes de sequera i tolerar el dèficit hídric, ofereix un ampli marge d’adaptació a diferents estratègies hídriques, les quals poden contribuir a optimitzar la seva productivitat i qualitat del fruit.

L’olivera és el cultiu amb major superfície regada a Espanya durant l’anualitat 2024 i un dels que més ha augmentat la seva superfície regada en els últims anys. El 73,4% de la superfície regada es troba a Andalusia, mentre que la resta de comunitats autònomes no superen el 9% de superfície regada (MAPA, 2024). Si ens centrem a Catalunya, l’any 2024 hi havia un total de 106.601 ha plantades d’olivera, de les quals el 74,4% en secà i el 25,6% en regadiu. 

En el moment de dissenyar una plantació, cal estudiar quin model productiu pot ser el més eficient en funció de les condicions hídriques que disposa l’explotació i el sistema de reg, per a garantir un subministrament d’aigua eficient. El sistema de reg més adequat és el reg per degoteig, proporcionant al cultiu la dotació hídrica que requereix, de forma localitzada i rigorosa, tot evitant el malbaratament d’aquesta.

El seminari tècnic en línia, realitzat per Jordi Oliver Manera del programa Ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA coordinant la línia de recerca RegAssist que pretén donar resposta a les diferents casuístiques del territori català referents a l’ús de l’aigua en l’agricultura, va despertar un gran interès entre els professionals del sector. La jornada va posar sobre la taula la necessitat d’analitzar diferents estratègies de reg per assegurar alhora la sostenibilitat ambiental i la rendibilitat de les explotacions.

Elements claus en el reg
L’aigua és un recurs escàs i el principal factor limitant per a l’agricultura en condicions mediterrànies, per tant, és imprescindible minimitzar pèrdues d’aigua (en el transport de l’aigua a través de les canalitzacions, en el disseny de reg de cada parcel·la i en la mateixa aplicació), maximitzar l’eficiència de l’aigua mitjançant l’ajuda de la tecnificació de l’explotació, incrementar la resiliència del cultiu, escollint varietats i models productius adaptats a cada zona agroclimàtica i fent de tot això una agricultura sostenible ambiental i econòmicament.

Els continguts treballats es van estructurar en els diferents blocs tècnics:
•    Clima i meteorologia: ús de dades històriques i previsions per planificar el reg, amb l’evapotranspiració de referència (ETo) i els episodis de pluja com a paràmetres clau. Aquesta informació es pot obtenir de forma gratuïta en diverses plataformes, una d’elles Ruralcat.
•    El cultiu: l’olivera presenta una alta resistència a l’estrès hídric gràcies al seu sistema radicular profund, fulles adaptades i gran capacitat d’aclimatació. Malgrat aquesta resistència, la producció i la qualitat estan fortament vinculades a l’estat hídric. Es van analitzar aspectes com:
o    Transpiració i evapotranspiració del cultiu (ETc).
o    Potencial hídric de la planta com a indicador de l’estrès.
o    Relació entre disponibilitat d’aigua i producció/qualitat.
o    Sensibilitat estacional, amb èpoques més crítiques on l’estrès pot reduir rendiments.

El càlcul correcte de la dosi de reg depèn de l’ETc, la precipitació efectiva (aquella que queda a disposició del cultiu), l’eficiència del sistema i el contingut d’aigua al sòl. 

•    El sòl i el sistema de reg: coneixement dels llindars d’aigua disponible pel cultiu de l’olivera i comparació d’eficiències dels diferents sistemes (inundació, aspersió, degoter, reg enterrat).
•    Càlcul de la dosi de reg: basat en el balanç hídric, és a dir,
                                                                               Dosi de reg = (ETc – Peff)/eficiència ± ΔH20sòl
On ΔH20sòl = f [Tipus de sòl, contingut d’aigua al sòl, sistema de reg, planta (espècie), densitat de plantació]
•    La governança i el regant: factors econòmics, preu de l’aigua i restriccions de dotació situen el regant com a peça central en la presa de decisions.

Eines tecnològiques

També es van presentar eines digitals de suport a la decisió, com l’Eina de recomanacions de reg de l’Oficina del Regant que facilita al regant el càlcul de la dosi de reg, així com els sistemes de monitoratge (estacions climàtiques, comptadors d’aigua, sensors d’humitat i potencial hídric al sòl i a la planta) que permeten ajustar el reg amb més precisió. Malgrat això, cal esmentar que els sistemes de monitoratge sovint requereixen coneixement tècnic i certa inversió inicial i de manteniment.

                                                                                           Fotografia 1. Mesura de potencial hídric de fulla en olivera per a determinar el nivell d’estrès hídric (Font: IRTA).

Estratègies de reg en olivera

L’olivera és un cultiu mediterrani i, com a tal, mostra una sensibilitat estacional al dèficit hídric (fases del cultiu en què aquest resisteix més o menys l’estrès hídric) d’acord amb el règim pluviomètric típic mediterrani. Per tant, una de les estratègies de reg més exitoses és el reg deficitari controlat durant la fase d’enduriment del pinyol (juliol-agost). Mitjançant l’adopció d’aquesta o d’altres estratègies de reg adaptades a la dotació de reg, es permet estalviar aigua amb un impacte mínim en el rendiment i la qualitat del producte. No obstant això, l’èxit de l’ús d’aquestes estratègies requereix informació de l’estat hídric del cultiu o del sòl, i, per tant, la programació basada en dades és essencial per assegurar la sostenibilitat del sector. Les tecnologies digitals, combinades amb l’experiència del regant, permeten produir més amb menys aigua, tot reforçant la sostenibilitat i la capacitat d’adaptació al canvi climàtic. L’aigua, convertida en collita, és avui més que mai una qüestió de coneixement, tecnologia i estratègia.

La cloenda del seminari va posar de manifest que el cultiu de l’olivera depèn d’una gestió hídrica sostenible, basada en la combinació de tecnologia, coneixement científic i experiència del sector productor. La participació activa dels assistents, va enriquir el debat amb les seves aportacions que l’organització agraeix i es tindran en compte per a pròximes jornades similars.