Regadius
A Catalunya, amb un clima amb trets pròpiament mediterranis, és a dir, hiverns amb temperatura suau i estiu calorós i sec. Amb una pluviometria molt irregular, que oscil.la entre 300 a 700 mm, amb episodis de pluja torrencial a la tardor sobretot a les zones litorals i prelitorals. Des de temps antics s’ha plantejat l’ús de les tècniques de reg per mantenir les produccions agràries. Des de la meitat del segle XIX s’han realitzat obres de regulació i de derivació d’aigües dels rius per poder proveir d’aigua als cultius i estabilitzar les explotacions agràries al territori.
La majoria d’aigua per a ús agrari prové d’embassaments i es distribueixen per canals i sèquies. Aquesta xarxa d’infraestructures és gestionada per les diferents Comunitats de Regants de Catalunya.
Per més informació:
Web: Regadius (DACC)
Les Comunitats de Regants, que són corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, exerceixen una administració autònoma i comuna d’aigües públiques per a reg a partir d’una concessió administrativa.
Per més informació:
Noticia sobre les comunitats de regants
Conques Hidrogràfiques
A Catalunya, la gestió administrativa de les conques hidrogràfiques es distribueix en dos àrees. Les Conques Internes de Catalunya (CIC) que agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica i s’hi troben rius que naixen a Catalunya, ocupant un 52% del territori català. I les conques hidrogràfiques intercomunitàries i internacionals (CII) que agrupen les conques dels rius Ebre, Xúcar i Garona, representant el 48% restant de la superfície. En les Conques internes l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hi té plenes competències i en les Conques intercomunitàries les competències de gestió són compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHEbro). La única funció que és exercida plenament Catalunya és la de policia de les aigües. L’ACA és l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya adscrita al DACC que s’encarrega de la planificació i la gestió d’acord amb els principis bàsics de la Directiva marc de l’aigua.
Per més informació:
Agència Catalana de l'Aigua
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre és un organisme autònom adscrit al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, responsable de la planificació hidrològica, gestió de les aigües, dels seus cursos i de l’operació i manteniment d’obres hidràuliques en l’àmbit de la demarcació de l’Ebre.
Per més informació:
Web Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
Font del mapa: web ACA
Normativa
| Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües. |
| Reial decret 849/1986, d’11 d’abril pel qual s’aprova el reglament del domini públic hidràulic. |
| Reial decret 817/2015, d’11 de setembre, per la qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. |
| Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica. |
| Reial decret 125/2007, de 2 de febrer, pel qual es fixa l’àmbit territorial de les demarcacions hidrogràfiques. |
| Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional. |
| Reial Decret 198/2015, de 23 de març, pel qual es desplega l'article 112 bis del text refós de la Llei d'Aigües i es regula el cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica a les demarcacions intercomunitàries. |
| Reial Decret 931/1989, de 29 de juliol, pel que es constitueix l’Organisme de Conca de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, modificat pel RD 312/2001. |
| Reial Decret 117/1992, de 14 de febrer, pel que s’actualitza la composició del Consejo Nacional del Agua. |
| Llei 10/2001 de 5 de juliol, d’aprovació del Pla Hidrològic Nacional, modificada pel RDL 2/2004, de 18 de juny i la Llei 11/2005, de 22 de juny. |
Reial Decret 1/2016, de 8 de gener, pel que s’aprova la revisió dels Plans Hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Occidental, Guadalquivir, Ceuta, Melilla, Segura i Xúquer, i de la part espanyola de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebre.
|