Catalunya invertirà 3.090 milions d’euros en regadius fins al 2040 per modernitzar i ampliar 181.000 hectàrees
L’Estratègia d’inversions en regadius 2025-2040 incorpora energies renovables, digitalització i recursos hídrics no convencionals, i inclou per primera vegada les zones vitivinícoles del Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat
La modernització dels sistemes de reg és l'eix central de l'Estratègia d'inversions en regadius 2025-2040
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), amb la col·laboració de l’empresa pública Infraestructures.cat, ha presentat a Lleida l’Estratègia d’inversions en regadius a Catalunya 2025-2040, elaborada per la Direcció General de Regadius i Espais Agraris. El pla preveu una inversió total de 3.090.839.665 euros que beneficiarà 181.000 hectàrees, i es planteja com a continuïtat del Pla de regadius 2008-2020. La inversió per al 2025 ascendeix a 143,22 milions d’euros, un 37,9% més que el 2024, i un 167,7% superior a la mitjana anual del període 2013-2023. Per al 2026 es preveu incrementar-la fins als 160 milions d’euros.
Respecte al pla anterior, la nova Estratègia’ha realitzat prenent com a referència les demandes de les comunitats de regants pel que fa a la implantació, la modernització, i consolidació dels seus regadius. En aquest sentit, incorpora tres novetats estructurals. En primer lloc, tots els nous projectes de regadiu estan concebuts per funcionar amb energies renovables, amb instal·lacions fotovoltaiques per reduir els costos energètics. En segon lloc, les noves infraestructures inclouen tecnologies de digitalització per monitorar i gestionar el reg en temps real. En tercer lloc, s’aposta per la incorporació de recursos hídrics no convencionals, com les aigües regenerades, per incrementar la resiliència davant el canvi climàtic. A més, el nou full de ruta inclou per primera vegada tres àmbits territorials nous: les zones vitivinícoles del Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, que passen a formar part de la planificació estratègica del regadiu català.
Precisament, per facilitar l’arribada de l’aigua a aquests nous territoris, el Govern ha impulsat actuacions clau com la constitució de la Comunitat de Regants del Penedès i l’arribada d’aigua al pantà de l’Albagés després d’anys d’espera. Aquests avenços han de permetre continuar desplegant les infraestructures necessàries per garantir l’abastiment d’aigua en aquestes noves zones de reg de suport.
Pel que fa a l’esforç inversor, les dades mostren que, després d’un període d’elevada inversió entre els anys 2008 i 2010, els recursos destinats al regadiu van disminuir progressivament fins als darrers anys. Aquesta tendència s’ha revertit de manera clara durant el període 2024-2025, amb una recuperació significativa de les inversions. Concretament, el pressupost del 2024 arriba als 103,85 milions d’euros i el del 2025 s’enfila fins als 143,22 milions, xifra que suposa un increment del 37,9% en només un any. A més, la inversió per al 2025 és un 167,7% superior a la mitjana anual del període 2013-2023, fet que evidencia la magnitud del canvi.
Aquest esforç pressupostari reforça l’aposta per un regadiu més eficient, modern i adaptat als reptes climàtics, i situa la gestió de l’aigua i la competitivitat del sector agrari com a prioritats estratègiques per al futur del país.
Així doncs, l’Estratègia s’organitza en dues fases. La primera, amb horitzó 2032, inclou la modernització dels regs de Tremp i de l’Olla i Segalés, la modernització dels Canals d’Urgell, el desplegament del Segarra-Garrigues, el desenvolupament del regadiu Aldea-Camarles, la continuació del Xerta-Sénia, l’ampliació dels regadius de la Terra Alta, la consolidació del reg de suport al Priorat i la creació d’un nou regadiu de suport a la vinya al Penedès. La segona fase, entre 2033 i 2040, inclou el Pla integral de gestió del Delta de l’Ebre, el nou regadiu de la Conca de Barberà i Aiguamúrcia i el desenvolupament d’infraestructures de reg amb aigües subterrànies a les comunitats d’usuaris de la Muga, el Fluvià i el Ter.
Territorialment, la inversió es distribueix de la manera següent: Lleida concentra la partida més gran, amb 1.439 milions d’euros per a 115.000 hectàrees; la zona de Catalunya Central, Barcelona i Penedès rep 861 milions per a 21.000 hectàrees; les Terres de l’Ebre compten amb 311 milions per a 15.000 hectàrees; Girona rep 223 milions per a 15.000 hectàrees; l’Alt Pirineu i Aran obta 120 milions per a 5.000 hectàrees; i el Camp de Tarragona rep 135 milions per a 10.000 hectàrees.
En el període 2007-2024, el Pla de regadius 2008-2020 , finalitzat al 2024 , va assolir una inversió total de 2.171 milions d’euros, que va permetre implantar nous regadius a 52.451 hectàrees i millorar 65.046 hectàrees de regadius existents, amb la participació de la Generalitat a través d’Infraestructures.cat, SEIASA, TRAGSA i ACUAES.
Així, en conjunt, les actuacions impulsades des del 2008 hauran permès posar en regadiu 52.000 hectàrees i millorar prop de 65.000 hectàrees de regadiu a Catalunya, consolidar una de les principals inversions en infraestructures agràries de les darreres dècades i reforçar la competitivitat, la sostenibilitat i la resiliència del sector davant els reptes climàtics futurs.
En total, en inversió en regadiu, l’Estratègia preveu un increment fins als 160 milions d’euros el 2026, en comparació amb els 143 milions d’euros del 2025, consolidant així la trajectòria de creixement de la inversió prevista.
Font: DARPA