El Mapa dels hàbitats marins millora el coneixement i les polítiques de conservació i gestió en l'àmbit marí
El projecte identifica 26 hàbitats marins al llarg de tot el litoral i posa a disposició pública informació clau per a la gestió ambiental i la conservació de la biodiversitat
Visita al vaixell que ha prospectat el fons marí mitjançant diferents sensors d’adquisició de dades
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i la secretària general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, han presentat recentment el Mapa dels hàbitats marins. Es tracta d’un projecte pioner que vol donar resposta al buit històric d’informació en aquest àmbit a Catalunya. El Mapa inclou informació sobre els hàbitats i el tipus de fons marins que hi ha a Catalunya, i també inclou el model d’elevacions del fons marí i la batimetria. Totes les dades del mapa es poden consultar des d’avui a la web de l’Hipermapa de la Generalitat de Catalunya.
En total el mapa identifica fins a 26 hàbitats marins de la Llista patró dels hàbitats, dels quals 4 són d’interès comunitari. Aquests hàbitats es distribueixen principalment en tres grans ambients que ocupen aproximadament el 93% de la superfície prospectada. Es tracta principalment de fons sedimentaris: fangs i fangs sorrencs, sorres i sorres fangoses i fons detrítics.
La distribució d’aquests hàbitats és diferent segons el tram de costa. Mentre que entre la Costa Brava nord i el Maresme predominen les sorres i sorres fangoses, a la part sud, entre Barcelona nord i el Delta de l'Ebre, hi ha fons fangosos i fangs sorrencs. Aquestes diferències es podrien adscriure en part als processos sedimentaris que depenen de la presència dels grans rius com l'Ebre, el Llobregat i el Besòs.
El tercer ambient per ordre d'importància a la costa catalana són els fons detrítics biogènics. Es tracta d’una barreja de graves, còdols, sorres i restes d’equinoderms, algues calcàries i curculles, entre altres.
Entre els fons detrítics biogènics, s'han detectat fons de grapissar o maërl, especialment extensos a la Costa Brava sud i sobretot al Maresme, on arriben a ocupar més del 20% de la superfície total d'aquesta zona. Formats per algues calcàries, dona lloc a un ampli conjunt de nínxols ecològics que ofereix zones de refugi i alimentació per a una gran diversitat d'espècies de flora i fauna.
Entre els hàbitats identificats, s’han trobat 4 hàbitats d’interès comunitari que corresponent coves submarines submergides i semisubmergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals, i praderies de posidònia oceànica.
Entre aquests destaquen els alguers de posidònia (Posidonia oceànica), que són considerats els ecosistemes més importants de la Mediterrània per extensió i funció, tant en l’àmbit ecològic com econòmic. Són un hàbitat crucial que proporciona refugi a moltes espècies marines. El seu creixement lent dona lloc a alguers molt estables i longeus. En trobem en zones de la Costa Brava com l’àrea marina del Parc Natural de Cap de Creus, però també se n’ha constatat presències importants al llarg de la costa de Tarragona. Ocupen un total de 4.582 ha, un 2,4% de la superfície cartografia (190.000 ha).
La presència dels grans rius afecta la distribució de les fanerògames marines. Així mentre que els alguers de Posidonia oceanica es troben allunyats de les zones d'influència dels rius, els alguers de Cymodocea nodosa es localitzen en general en zones més fangoses i sovint on hi ha una certa influència d'algun riu, amb una major aportació sedimentària de fangs o sorres fangoses, com a les badies del Delta de l’Ebre o davant de la costa dels aiguamolls de l’Empordà. Conjuntament amb altres alguers, ocupen 2.976 ha un 1,5%.
A diferència dels fons sedimentaris, els fons rocosos, que s'inclouen entre els Hàbitats d'interès comunitari, s'han detectat més sovint a la part nord de la costa catalana, tot i que representen un percentatge petit respecte al total de la zona prospectada. Son fons de substrat dur i compacte que tant poden trobar-se submergits i semiemergits i poden ser d’origen biològic o geològic.
Elaborar i recollir totes les dades incloses en el mapa han suposat quatre anys de feina. S’han fet prospeccions des de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat al llarg de tot el litoral català, des de Portbou fins al delta de l’Ebre. En total, s’han cobert prop de 190.000 hectàrees.
Per fer-ho un vaixell ha prospectat el fons marí mitjançant diferents sensors d’adquisició de dades (sonar d’escombrada lateral i sonda multifeix) que en temps real transmetien les dades als ordinadors del vaixell on es feia un preprocessament i la validació posterior. Amb la informació recollida s’ha determinat la geomorfologia del fons, així com la fondària o batimetria.
Al mateix temps, s’han pres mostres dels sediments i s’han realitzat filmacions submarines per identificar els hàbitats existents.
De les zones menys profundes, des de la cota 5 m de la superfície emergida fins als 10 metres de profunditat s’ha emprat tecnologia LiDAR (Laser Imaging Detection and Ranging) que des d’un avió ha sobrevolat tota la costa, obtenint dades en 3D de molt alta resolució.
Finalment, en una darrera etapa s’ha efectuat l’anàlisi i integració de tota la informació recollida en les diferents campanyes per obtenir les bases cartogràfiques que conformen el mapa.
En l’elaboració del Mapa s’hi han invertit 3,9 milions d’euros, que s’han finançat en un 75% a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca.
El Mapa dels hàbitats marins s’emmarca en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i l’Estratègia marítima de Catalunya 2030.
Font: DARPA