La bioeconomia consolida el seu pes a l'economia catalana i supera els 27.000 milions de valor afegit

La bioeconomia reforça el seu paper com a pilar estratègic de l’economia catalana, tant en termes de producció i valor afegit com d’ocupació. Així ho constata  l’estudi “Pes econòmic de la bioeconomia a Catalunya 2025”, elaborat per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) i que  el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) ha publicat. L’informe combina tres metodologies, output, input-output i compte satèl·lit, per quantificar amb més precisió la contribució econòmica d’aquest sector a Catalunya. 

Així doncs les dades del bienni 2022-2023 mostren que la bioeconomia va assolir una producció mitjana anual de 84.026 milions d’euros a preus corrents, amb un valor afegit brut (VAB) de 27.345 milions d’euros, i va generar prop de 647.000 llocs de treball, el 17% de l’ocupació total del país. En termes nominals, aquestes xifres representen un creixement del 28% en producció i del 25,6% en VAB respecte al període 2016-2019, en un context marcat per l’augment generalitzat dels preus en el període postpandèmic. 

Quan s’analitzen les dades a preus constants, eliminant l'efecte de la inflació, el creixement però és més contingut: el VAB  però, el creixement és més contingut: el VAB real augmenta un 13,5% i la producció es manté pràcticament estable (+0,8%). Aquest patró indica una millora del valor afegit i la productivitat del sector, més que no pas una expansió basada en l’increment dels volums producció.

En termes d’ocupació, la bioeconomia genera prop de 647.000 llocs de treball el 2022-2023, un 4,2% més que abans de la pandèmia, i representa de manera estable un 17% de l’ocupació total a Catalunya. Pel que fa al pes sobre el conjunt de l’economia, la bioeconomia concentra el 15,3% de la producció total catalana i el 10,5% del VAB en el període analitzat més recent.

L’anàlisi també revela canvis estructurals dins la bioeconomia catalana. El creixement del VAB i de l’ocupació es concentra en sectors d’elevat valor afegit i productivitat, com la indústria alimentària i de begudes, la indústria química, la fabricació de productes farmacèutics i les activitats veterinàries. En paral·lel, el sector primari registra una pèrdua relativa d’ocupació, en línia amb processos de mecanització i millora de l’eficiència productiva. En comparació amb la mitjana europea, Catalunya té un pes més gran de la indústria alimentaria en la bioeconomia i una menor presència del sector primari, tot i que les tendències generals són similars: creixement del VAB amb increments concentrats en la bioquímica, la biofarmàcia i la bioenergia.

L’estudi incorpora també estimacions basades en la metodologia input-output, que analitza els vincles entre sectors, posa de manifest el fort arrelament intersectorial de la bioeconomia. En un escenari conservador centrat en els sectors 100% biològics,(agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca),  més del 60% del valor afegit associat a la bioeconomia s’explica pels efectes indirectes sobre altres sectors, cosa que evidencia el fort arrelament intersectorial de la bioeconomia dins del teixit productiu català. En una visió ampliada que inclou la indústria alimentària, de la fusta i del paper, l’impacte total arriba a més de 22.000 milions d’euros de VAB, prop del 10% del VAB total de l’economia catalana, cosa que situa Catalunya per sobre de la mitjana europea en el pes dels vincles intersectorials de la bioeconomia.

L’estudi presenta també una primera proposta del compte satèl·lit de la bioeconomia integrada en el marc dels Comptes Nacionals. Les estimacions provisionals indiquen que el 2016 la bioeconomia va generar un VAB de 20.031 milions d’euros, equivalent al 9% del PIB català. A més, els productes bioeconòmics representaven el 22,3% del total de les exportacions i el 20,8% de les importacions, cosa que posa de manifest la relevància del sector en el comerç exterior.

Font: DARPA