Tractaments

En zones on es generen dejeccions ramaderes en excés l’objectiu serà implantar un sistema de tractament que exporti/elimini nutrients cap a altres zones més deficitàries. En canvi, altres sistemes estan més orientats a reduir les emissions de gasos contaminants durant la gestió de les dejeccions, a desenvolupar un nou model de mercat basat en l'economia circular o en obtenir nous productes que s'adaptin millor a les necessitats de fertilització.

Com a gestió en el marc agrari, tant en el tractament de les dejeccions en origen com en la seva maduració en destinació, és possible utilitzar palla i altres materials naturals agrícoles o silvícoles no perillosos. El Decret 153/2019, que és qui en regula la gestió , també inclou aquells tractaments que es realitzen a l'explotació amb dejeccions ramaderes provinents de més d'una explotació ramadera, sempre que estiguin situades a menys de 500 metres de l'explotació on es realitza el tractament i amb la que formin una unitat epidemiològica. S'entén com a tal un grup d'animals que estan en contacte i que, conseqüentment, serna subjectes al mateix tractament en qüestions de sanitat animal i control d'epidèmies.

En el cas de fora del marc agrari, en aquest tipus de gestió és aplicable la Llei estatal 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. També es considera gestió fora del marc agrari la fabricació de fertilitzants o de substrats, exepte si es fabriquen a la mateixa granja que genera les dejeccions sense barrejar-hi residus procedents d'activitats no agràries.