L’assecatge solar és un procés físic que aprofita la radiació del sol per evaporar aigua amb diferents propòsits. És una tecnologia que ja s’aplica a escala industrial en àmbits tan diferents com ara la deshidratació de productes alimentaris, salmorres i fangs de depuradora. Més recentment, aquest procés també s’ha començat a utilitzar per al tractament de les dejeccions ramaderes amb l’objectiu de reduir-ne el contingut d’aigua. Per tal d’assolir temperatures prou elevades, el procés d’assecatge es realitza en un hivernacle amb aeració forçada per extreure’n la humitat ambiental de l’interior. En el cas de les dejeccions ramaderes, és fonamental controlar les emissions d’amoníac, gasos d’efecte hivernacle i les males olors.
| 
La finalitat de concentrar els nutrients de les dejeccions ramaderes per facilitar-ne l’exportació es pot assolir mitjançant l’aplicació de calor per evaporar l’aigua que contenen. Cal tenir en compte, però, que l’energia necessària per evaporar 1 m3 d’aigua és de 2.442 MJ, quantitat que equival a la crema d’uns 70 litres de gasolina o a 64 m3 de gas natural. Aquests requeriments energètics tan elevats fa que la utilització de fonts d’energia convencionals per a aquest propòsit sigui sovint inviable econòmicament i ambientalment. Per altra banda, l’energia solar és un dels recursos més abundants en l’àmbit del clima mediterrani. Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta font d’energia renovable, la mitjana anual d'irradiació diària a Catalunya oscil·la entre un 12 i 17 MJ/m2. Més informació sobre aquest tractament * Mapa d´irridiació global diària a Catalunya. Els valor de les isolinies corresponden a la mitjana anual (MJ /m2/d). Font: ICAEN (2001) |
| 
Parts de la planta d'assecatge solar Infraestrucctura: shivernacle amb terra aïllant (material resistent a la corrossió i visitable per a la maquinària agrícola. Equips: sistema d'acidificació, sistema d'areació, biofiltre, màquina descrostadora/voltejadora, tractor amb pala Elements de control: sondes d'humitat i temperatura ambiental, mesurador pH, mesurador de temperatura. Additius i altres materials: àcids (àcid sulfúric, àcids orgànics o microorganismes acidificants (bioacidificació). Més informació sobre aquest tractament |
| 
Estimació de l'evolució anual de la taxa diaria d'evaporació de l'aigua dels purins de porc en un hivernacle pilot en túnel fet de polietilé, a partir de la mitjana diária de radiació solar incident a diferents localitzacions: Saragossa (vermell), Juneda (groc), Valencia (verd), Caldes de Montbui (blau) i Viladrau (lila) (Font: IRTA, informació no publicada)
El principal paràmetre de mesura de l’eficiència del procés és la quantitat d’aigua evaporada per unitat de superfície exposada de les dejeccions i dia (ES), i que normalment s’expressa en litres d’aigua per metre quadrat i dia (L/m2/d). Si les condicions de ventilació són les adequades, el valor d’ES vindrà determinat per la temperatura que s’assoleix dins l’hivernacle, valor que depèn en gran mesura de la radiació solar incident i de les característiques del propi hivernacle (transmitància de la llum, aïllament tèrmic, etc.). Els valors d’ES varien enormement pel que fa al propi cicle climàtic anual, la latitud i les especificitats microclimàtiques de la zona on està ubicada la planta, així com pel format de les dejeccions. Per altra banda, a partir de balanços de massa del nitrogen en proves amb purins de porc, s’ha establert que la quantitat total d’aquest nutrient recuperat amb la fracció seca final és semblant al cas del compostatge, sobre un 85%. Més informació sobre aquest tractament |
 Compost Les característiques del producte final obtingut a partir de l’assecatge solar de les dejeccions dependrà, en gran mesura, del material d’inici i del grau d’assecament assolit. Aquest procés té una incidència mínima sobre la biodegradació de la matèria orgànica i preserva el nitrogen amoniacal contingut en les dejeccions. Així doncs, el tipus de fertilitzant obtingut dependrà de la qualificació que tingui el material a tractar: Tipus 1 (relació C/N alta) per a l’assecatge dels fems i de la fracció sòlida dels purins; i Tipus 2 (relació C/N baixa) per a l’assecatge dels purins, gallinasses, digerit i fangs del tractament per NDN. Cal tenir en compte que la utilització d’àcid sulfúric per a disminuir el pH pot comportar un increment de la salinitat a la fracció assecada, que pot tenir efectes agronòmics negatius a llarg termini. Cal tenir en compte que l’assecatge solar no comporta una estabilització del material i, per tant, si s’incrementa la humitat del material assecat durant el seu emmagatzematge es reactivaran els processos de descomposició i d’emissions de gasos associats a aquests. | Paràmetre | Purins frescos | Fració seca | | Sòlids totals(%) | 10,5 | 89,6 | | Nitrogen total(kg/m3) | 7,18 | 43,14 | | Nitrogen organic(kg/m3) | 2,12 | 13,80 | | Fòsfor(kg/m3) | 1,62 | 10,95 | | Potassi(kg/m3) | 5,50 | 31,46 | | Coure(kg/t de pes sec) | - | 1,52 | | Zenc(kg/t de pes sec) | - | 1,36 | Taula. Paràmetres agronòmics dels purins i la seva fracció seca obtinguda en una planta pilot d’assecatge solar. Font: IRTA (informació no publicada). Més informació sobre aquest tractament |
| 
En el cas de l’evaporació dels purins, és fonamental implementar sistemes per al control de les emissions atmosfèriques, especialment l’amoníac i les males olors. Pel que fa a l’amoníac, això s’assoleix mitjançant l’acidificació dels purins a tractar, normalment amb l’addició d’àcid sulfúric, de forma que el seu pH dins de l’hivernacle no superi el valor de 6,5. Aquest procediment s’ha de fer amb l’equipament i els protocols adequats, que garanteixin el maneig i aplicació segura de l’àcid concentrat. Per altra banda, l’impacte de les olors emeses es pot reduir amb la biofiltració dels gasos de sortida de l’hivernacle. El biofiltre consisteix en un llit porós d’un material amb elevada capacitat d’adsorció activat biològicament, per exemple escorça de pi barrejada amb compost, i que es manté amb un cert grau d’humitat. Més informació sobre aquest tractament |
Exemple per a una granja de porcí Granja de porcí d'engreix de 4.000 places que genera 2.400 m3 de purí a l'any equivalent a 18.850 kg N/any. | Concepte | Cost Total | Cost anual equivalent(CAE) | | Obra civil (Paviment de la superfice 1080 m2 a un cost de 30€/m2) | 200.020 | 13.443 | | Maquinària (Sistema areació en tubs perforats i una bomba d´impulsió d´aire amb capacitat de 5000 m3/h) | 20.000 | 2.345 | | Funcionament (Consum elèctric: 1,55kWh/t (0,125€/kWh), 800 litres a un cost 0,90€/l, no cal afegir-hi material estructurant addicional) | - | 2.830 | | Costos totals | 220.000 | 18.618 | | Venda de la fracció sòlida | 0 | | Balanç anual (€/any) | 18.618 | | Cost unitari de tractament (€/t) | 7,76 | | Cost de la fracció sòlida assecada(€/t) | 21,95 | | Cost del nitrogen gestionat(€/kg N) | 1,16 | |
| |
| Més informació sobre costos |
