Digestió anaeròbia
La digestió anaeròbia, també anomenada biometanització, és un procés biològic que té lloc en absència d'oxigen (condicions anaeròbies) durant el qual part de la matèria orgànica es transforma, per l'acció dels microorganismes, en una barreja de gasos coneguda com a biogàs. El biogàs està constituït principalment per metà i diòxid de carboni amb una riquesa en metà que oscil·la entre el 60% i 70%, motiu pel qual és un gas combustible (en termes energètics, 1 m3 de biogàs equival aproximadament a 0,6 L de gasoil). També s’obté un producte orgànic, conegut com a digerit, que és més estable i amb un volum lleugerament inferior al cabal d’entrada del digestor, ja que part del material processat es transforma en biogàs, però que reté els nutrients presents inicialment.
|
Parts de la planta de digestió anaeròbicaInfraestrucctura: 2 basses impermeables (purí d'entrada i per al digerit), sistema d'emmagatzematge de subproductes quan s'utilitzin com a substrat, digestor anaerobi (cal assegurar un temps de retenció hidràulic i cel·lular adequats), gasómetre. . Equips: Equips del digestor: agitadors, bombes d'impulsió i sistema de calefacció, vàlvula de seguretat i torxa, i infraestructura per a la valorització del biogàs (tractament del biogàs o caldera o motor de cogeneració en cas que es prevegui l'aprofitament del biogàs Elements de control:Cabalímetres, sensors de pH i temperatura així com de la composició del biogàs, comptador de la producció elèctrica en cas de producció d'electricitatt sondes d'humitat i temperatura ambiental, mesurador de pH, mesurador de temperatura. Additius i altres materials: Co-substrats i additius. |
 El digerit és un líquid dens i ric en minerals, que conté menys matèria orgànica i que a la vegada és relativament estable i higienitzat comparat amb les dejeccions abans de ser tractades. El digerit es pot aplicar directament al camp o pot ser deshidratat mitjançant processos de separació fisicoquímica o d’assecament tèrmic. L’aplicació directa del digerit és més beneficiosa que la de les dejeccions sense digerir per diversos motius: - Té un format més homogeni que les dejeccions - Es produeixen menys pèrdues de nitrogen per volatilització de l’amoníac. - Es generen menys emissions de metà i males olors - Mineralització ràpida del nitrogen millorant la disponibilitat per a les plantes. - Reducció dels microorganismes patògens per a les plantes, els animals i els humans, així com de les llavors de males herbes, - Té un impacte positiu sobre la diversitat dels microorganismes al sòl. |
|
Tot i que la producció i l’aprofitament del biogàs és una pràctica sostenible que resulta en una disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tant pel confinament com per la generació d’energia renovable, cal prestar molta atenció a les fuites de metà que es puguin produir a les instal·lacions. Els punts més crítics en aquest sentit es produeixen durant l’emmagatzematge del digerit i del propi biogàs (gasòmetre), als motors de cogeneració, així com a les juntes dels conductes del biogàs i a les vàlvules de pressió. Els paràmetres que més influencien les emissions de metà es divideixen en les estructurals, en funció de la tecnologia implementada i materials utilitzats, i les operatives relacionades amb la gestió de la planta. Les principals mesures per reduir les emissions són: (i) tancar el dipòsit del digerit de forma que sigui estanc; (ii) revisar regularment les instal·lacions; (iii) monitoritzar freqüentment els components... |
Exemple per a una granja de bovíGranja de 400 vaques de llet que genera 8.525 m3 de purí i any equivalent a 40.918 kg N/any . 
| ||||||||||||||||||||||||||||||